Rafa Barruè, ‘Escolta’

La setmana abans de la meua ordenació presbiteral, vaig fer uns dies d’exercicis espirituals al monestir de Poblet, un espai on la història s’uneix a la bellesa de l’art i de la natura i a la pregària dels monjos. Allí vaig retrobar els pares Maties, de Castelló i Rafel, de Vila-real i fra Josep Mª, d’Artana, que amb fra Ricard de Piles i fra David de Sueca, són els monjos valencians de Poblet.

Pregar a Poblet al costat del sepulcre de Jaume I, Pere el Cerimoniós, Alfons el Magnànim o Martí l’Humà, m’evocava les arrels cristianes del Poble Valencià, ja que el rei conqueridor va incorporar la nostra terra a la civilització cristiana occidental. Només cal recordar que Martí l’Humà va fundar la cartoixa de Valldecrist!

Va donar la casualitat que, durant la meua estada a Poblet, el monjo vila-realenc Rafa Barruè inaugurava a l’hostatgeria del monestir, una exposició d’una part de la seua obra pictòrica, d’una gran bellesa, titulada Escolta, paraula amb la qual comença la Regla de Sant Benet.

Rafa Barruè, nascut el 1966, és llicenciat en Teologia Fonamental per la Universitat Gregoriana de Roma i llicenciat en Belles Arts per la facultat de Sant Carles de la Universitat Politècnica de València. Les seues nombroses obres (tant de format gran com altres més menudes) han estat exposades a Vila-real, Castelló, Borriana, València, la Vall d’Uixó, Mallorca, Nules o Benicarló, entre molts altres llocs.

Com escriu al catàleg de l’exposició el P. Josep Alegre, abat de Poblet, Rafa Barruè “contempla la bellesa de la creació que és reflex de la bellesa divina, per projectar-la en el color dels seus pinzells”. Per això, la pintura de Rafa pot ser contemplada “sota un suau i lleuger vel, que és descobriment i ocultació del misteri”.

Com diu Montserrat Artigau, directora de l’Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya, Rafa Barruè “troba inspiració en el retaule de l’altar major de Poblet per a la seua obra pictòrica”. Cal dir que aquest retaule, obra de Damià Forment, nascut a València el 1480, va ser executat entre els anys 1527 i 1529.

En la pintura de Rafa trobem d’una manera predominant la llum i l’aigua, amb “una tècnica acrílica emprada mitjançant aiguades, per tal de diluir les pinzellades i fins i tot les formes i els colors”, com assenyala Montserrat Artigau.

Va ser el mateix Rafa Barruè el qui em m’ensenyà el seu estudi, on vaig poder descobrir l’art d’aquest monjo de Vila-real, que en el seu “ora et labora” de cada dia, integra la pregària i la pintura en un tot harmònic. La pintura bellíssima de Rafa Barruè, de colors suaus, “deixa entreveure la bellesa del misteri, i és com una crida a parar-se en el temps i a buscar la trobada amb el misteri suggerit”, com diu l’abat de Poblet.

L’espiritualitat, la natura i l’art de Poblet, juntament amb la història que contenen els murs i els edificis del monestir, ens parlen de transcendència i de la bellesa de Déu, una bellesa que queda com gravada en les obres d’aquest monjo vila-realenc. H