La necessitat del MUCC

No hi ha millor lloc per a dialogar amb el passat, amb la ciència i amb l’art que un museu. Aquest és un lloc magnífic per a afinar els sentits, conrear l’intel·lecte i l’amor pel saber, per l’art, per la història.

Però malgrat la rellevància que tenen els museus respecte al pla científic i cultural, a la nostra ciutat, malgrat tindre recursos patrimonials històrics i artístics, no hi havia espai municipal on contar la nostra història. El que sí que hi havia era un total desinterés polític per valorar el nostre patrimoni històric, artístic o documental i, per si no fos prou, cap Pla estratègic de museïtzació de la ciutat. I no tinguem cap dubte que, com deia el director de més llarga vida professional al Met de Nova York, Philippe de Montebello, «un país o una ciutat sense museu no tenen veritable prestigi, no són una veritable ciutat o un veritable país».

Així que, des de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, ens vam ficar mans en obra i vam començar per ordenar, conservar i valorar el patrimoni municipal i, a més, a redactar de la mà d’expertes en la matèria, la fonamental ferramenta de gestió: el Pla Museològic de la ciutat que donaria sentit, coherència i rigor al MUCC (Museu de la Ciutat de Castelló).

Naix d’aquesta manera un museu que integra recursos patrimonials dispersos pel terme municipal, obert i ampliable, que fa valdre i organitza els recursos patrimonials municipals relacionats amb la nostra història, dotant al conjunt de coherència (tant en continguts com pel que fa a imatge i gestió). Una proposta de gestió integral del patrimoni històric-cultural de la ciutat sota el paraigua del Museu de la Ciutat de Castelló (MUCC), el qual creixerà amb el temps amb nous recursos turístics-culturals com rutes, itineraris o subseus.

Hem creat així una xarxa formada pels nostres recursos patrimonials, basada en la coordinació i en la interdependència entre recursos turístics-culturals relacionats amb la història de la ciutat de Castelló de diferents tipologies (museu etnològic, centres d’interpretació, jaciments arqueològics, rutes com la medieval, la republicana o la de les Ermites, etc.) i de diferent dimensió i èpoques; oferint serveis culturals de qualitat, generant una oferta global i dinàmica i dirigida a tots els públics. I neixen així nous recursos com el refugi antiaeri, on en tan sols sis mesos ha estat visitat per més de 18.000 persones; el Castell vell, amb vora 4.000 persones en 5 mesos; actualitzant altres ja existents com el Fadrí i la Torre d’alçaments, aquesta última tancada durant anys i que obrirem al públic d’ací a poc temps; el jaciment romà de Vinamargo, ja recuperat i a hores d’ara construint el centre d’interpretació; actualitzant el Museu Etnològic, etc.

Aquest nou govern té una nova filosofia de ciutat, filosofia que es regeix tant pel respecte al patrimoni propi com al visitant, i per tant, als recursos que naixen i renaixen amb una vocació de servei públic. Només així aconseguirem que mai més ningú torne a dir allò de què «a Castelló no hi ha res a veure, res a visitar».

Castelló és ric en patrimoni i l’estem realçant amb un gran esforç, dedicació, respecte, coherència, rigor i amb vocació de servei públic.

*Regidora de Cultura a l’Ajuntament de Castelló i portaveu adjunta del grup Compromís