En algun moment de la nostra història recent es va decidir, amb encert, soterrar el debat terminològic sobre com denominar el nostre territori, segurament perquè durant massa anys va servir de coartada per perpetuar-se a la trama de corruptes instal·lada en els successius governs valencians. Sense eixe escut, els acòlits de Zaplana, Camps, Olivas, Rus, Fabra... (uf, quina amarga llista) han quedat en evidència en el camp de batalla de les propostes per millorar la vida de les persones que habitem este territori en comunitat, que és l’accepció de la paraula que m’interessa abordar en este article.
Perquè em sentisc part d’esta comunitat de persones, un dia fa 5 anys vaig fer cas al meu impuls vocacional en açò d’arrimar el muscle per fer de la nostra una societat millor i em vaig enrolar en un projecte polític, Podem, que en tot moment ha exercit un paper propositiu en la política valenciana. Confese que durant els primers dos anys com a diputat en Corts valencianes, va ser molt complicat per a mi entendre per què Ciudadanos i el Partido Popular estaven sempre tan interessats en propiciar debats que res tenien a veure amb beneficiar a la comunitat
A partir de la meitat de la legislatura vam viure una revelació generalitzada, tots, incloses les direccions d’estes dues formacions, comprovat que ni tan sols la premsa es feia ressò de les seues farragoses estratègies de desgast. Va ser a partir d’eixe moment quan encara s’ha evidenciat més que no tenen un projecte per a la comunitat, entesa aquesta com el conjunt dels interessos de les persones que la integrem, sinó que les propostes que han fet responien de manera sistemàtica a interessos de sectors específics normalment millor posicionats a nivell econòmic que la mitjana de la població.
Nostres, de Podem, han estat les propostes que amb més força reivindicaran PSPV i Compromís, també nosaltres com no podia ser d’altra manera, en les ja pròximes campanyes electorals: gratuïtat dels medicaments a les rendes més baixes, ampliació de l’oferta d’escoletes infantils, indexació al SMI dels ingressos familiars per la Renda Valenciana d’Inclusió, ampliació del número d’habitatges públics per oferir lloguers socials a les famílies que menys tenen... Totes són mesures en clau de comunitat, si entenem també aquesta com a xarxa de protecció comunitària per a les persones que han tingut poca fortuna i mereixen noves oportunitats.
En els anys més durs de les polítiques de retallades, coincidents amb l’eclosió de nombrosos casos de corrupció en el Partido Popular valencià, vam ser molts els que vam combatir les afirmacions generalitzades des de fora de la Comunitat valenciana que titllaven a la nostra societat com intrínsecament corrupta. Crec que ens dominava també un sentit de pertinença que anteposàvem en eixos moments al rèdit electoral que ens podria atorgar una amplificació de la sensació de caos. Sentíem que perjudicava a la comunitat en la que estem integrats.
I açò no passa amb ells, ho lamente profundament. Ho van demostrar quan Rafael Hernando aprofitava el terrible assassinat de dos xiquets a Godella per suggerir que una part d’esta comunitat estaria fent política amb el dolor que ens causen estes dos morts.
I ningú del Partido Popular va sortir a dir-li que els valencians no som ni de bon tros així. Poc coherent per aquells que sempre han tingut a la boca la Comunitat
*Diputat de Podem a Les Corts
