Les negociacions del Govern d’Espanya contenen una tensió narrativa quasi pornogràfica. Si no fos tan decisiu per al dia a dia el que s’està jugant, les estaríem vivint com una quarta temporada de Borgen. A l’hora que estic escrivint este article, a les 15.44 del dilluns, tinc quasi la certesa que demà quan es publique ja haurà caducat, la política i la comunicació en el nostre segle tenen estes coses. I malgrat tot, m’atreviré a fer algunes previsions del que pot passar, així d’idiotes som sovint els polítics.

Pedro Sánchez va ser capaç de convertir, fins al divendres, tot el procés de negociació en un debat sobre els noms que havien d’ocupar les cadires del Consell de Ministres i, en concret, sobre la presència o no de Pablo Iglesias en ell. Però el pas enrere d’Iglesias ha canviat el marc del debat i, més enllà de les quinieles sobre vicepresidències i ministeriables, estos dies hem de posar el focus en el programa de govern de Sánchez. En la seua primera intervenció al debat d’investidura va radiografiar alguns dels grans reptes de país que tenim davant: la precarietat laboral, la desigualtat encara existent entre sexes, l’emergència climàtica i les restriccions per accedir al dret a l’habitatge. Res a dir fins ací.

El problema, però, són les respostes per a eixos reptes. Durant estes setmanes el programa de govern plantejat pel Partit Socialista, anomenat «España avanza» perdia moltes de les propostes més transformades que fa només uns mesos, en octubre, es van incloure en l’acord de Pressupostos entre Podemos i el Govern d’Espanya: entre elles, ha desaparegut la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans per fixar preus màxims de lloguer i punxar així la bombolla de preus, que ha arribat fins a un 37% de pujada a Castelló, com ha fet Berlín o el president de França, Emmanuel Macron. Al seu lloc anunciava una Llei d’Habitatge i un Pacte d’Estat indefinit. També han desaparegut la regulació del mercat elèctric i la reforma de l’impost de patrimonis, entre d’altres. Massa compromisos adquirits oblidats o perduts. Per renovar el seu govern, amb independència d’amb quins inquilins conviu, Sánchez ha de recordar abans de la votació d’investidura definitiva quin contracte va signar fa menys d’un any i no pretendre, per molt que ara tinga més escons, trencar-lo per complet. Confiem que ho faça.

*Regidor d’Unides Podem-CsEnMov-EU a l’Ajuntament de Castelló