Al començament del curs que ara concloem, la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe de la Conferència Episcopal va publicar un important document titulat Tot jo tinc set de Déu, del Déu que m’és vida (Sal 42, 3). Orientacions doctrinals sobre l’oració cristiana. La importància d’aquest document està, en primer lloc, en el tema que aborda, que afecta al més nuclear i autèntic de la vivència de la fe: l’oració com a moment fonamental de la trobada i la relació amb Déu. Estem davant una qüestió de gran transcendència per al present i el futur de l’Església, perquè una fe que no s’alimenta en la pregària no creix en l’amor a Déu i arriba a convertir-se en quelcom sense ànima. Sense l’oració, ni els creients ni l’Església en el seu conjunt podem créixer en santedat.
El document comença fent-nos caure en el compte de la situació cultural paradoxal actual: «la cultura i la societat actuals, caracteritzades per una mentalitat secularitzada, dificulten el cultiu de l’espiritualitat i de tot el que porta a la trobada amb Déu. El nostre ritme de vida, marcat per l’activisme, la competitivitat i el consumisme, genera buit, estrès, angoixa, frustració, i múltiples inquietuds que no aconsegueixen alleujar els mitjans que el món ofereix per a aconseguir la felicitat» (n. 1). Aquesta situació no apaga la set de Déu que hi ha en el cor de tot home, per la qual cosa ens trobem que «no pocs senten un desig apressant de silenci, serenitat i pau interior. Estem assistint al ressorgir d’una espiritualitat que es presenta com a resposta a la demanda creixent de benestar emocional, equilibri personal, de gaudi de la vida o de serenitat per a encaixar les contrarietats… Una espiritualitat entesa com a cultiu de la pròpia interioritat perquè l’home es trobe amb ell mateix, i que moltes vegades no porta a Déu» (n. 2).
El document vol recordar els elements essencials que no poden faltar en una iniciació a l’oració cristiana, l’autèntic camí per arribar al Déu viu i vertader.
*Bisbe de Tortosa
