Hi ha que vore, pensaran alguns, aquest president de la Diputació fique a Kant en tots els fregaos! Que tindrà a veure el filòsof de Könisberg amb les ajudes a les ganadaries de brau que ahir mateix va aprovar la institució provincial! Per suposat que ben poc, però si pensem, i jo així ho pense, que la filosofia està per introduir racionalitat al debat públic, per donar i escoltar raons, aquesta ocasió pot ser tan bona com qualsevol altra i el debat sobre els bous ens dóna ocasió. Taurins i antitaurins molt sovint estan a la grenya, pense que es podrien escoltar mútuament.
En principi, la filosofia ens ajuda a fugir d’esquematismes i simplificacions, la realitat sempre és més complexa del que pareix. En aquest debat per un costat pareixen estar els antitaurins, racionals, moderns, sensibles, europeus, civilitzats, amics dels animals, ecologistes, d’esquerres; i d’altre, els taurins, éssers insensibles i un poc bàrbars, reminiscència de l’Espanya negra i cañí , de dretes, un poc primaris i practicants d’un ritual sanguinari i cruel que manifesta el seu gust per la sang i el sofriment dels animals. Aquesta és una diferenciació inexacta, simplista i, per tant, falsa. Per sota de la discussió sobre el tema taurí està present un problema filosòfic i ètic de gran entitat, un problema que incumbeix a la concepció que tenim d’allò veritablement humà, de la relació amb les altres especies animals i amb la mateixa naturalesa.
No podem entrar hui en tots aquests aspectes que en algun altre moment podríem comentar, però com hem mencionat a Kant, sí que em pareix pertinent establir una diferència que sovint no és fa i que em pareix essencial. Una cosa és estar en contra dels bous i altra molt diferent sol·licitar la seua prohibició. Quasi tots els antitaurins són prohibicionistes, i no necessàriament una cosa hi hauria de portar a l’altra, és més, els invitaria al fet que reflexionaren abans de fer eixe pas de manera automàtica i quasi instantània.
Sempre hi ha hagut sectors socials que veuen en la prohibició la solució de tot. Aquestes persones no contentes en ignorar el que no s’agrada o no fer allò que creuen immoral o inconvenient («si no t’agreden els bous no vages a veure’els») volen imposar als altres els seus gustos o les seues conviccions i fer llei de la seua voluntat o parer. Abans de demanar la prohibició podríem repensar la diferenciació kantiana entre moralitat i legalitat, base de les societats liberals i tolerants. Podrien argumentar tot el que creguen convenient en contra dels bous, intentar convèncer cada vegada a més gent que és una festa cruel, que va en contra dels drets dels animals i de la sensibilitat actual, però hagueren de pensar-ho dues vegades abans de sol·licitar la prohibició. El prohibicionista es creu portador de tota la raó, de tota la veritat i es constitueix en salvador. En altres moments, massa moments al llarg de la història, molts s’han autoproclamat salvadors de la família, de la pàtria, del concebut, dels valors eterns i ara... dels bous.
En certa forma, el prohibicionista distorsiona el debat, tal vegada perquè desconfia de la possibilitat de convèncer al seu interlocutor per la força dels arguments i crida al poder, a l’administració, a l’Estat, perquè aquest, fent ús de la coacció, de la llei, de la violència legítima, li done la raó. No vol que la seua visió del món, la seua moral, siga principi de normativitat de la seua consciència individual, vol que es transforme en llei, en legalitat, és a dir, que es transforme en principi rector de la conducta de tots. No vol orientar tan sols la seua pròpia vida, vol imposar comportaments i orientar la vida de tots. És un pas que les societats societats liberal-democràtiques s’han de pensar molt a donar. Noves formes de intolerància i puritanisme postmodern poden afectar a les nostres societats i el perill d’un Estat il·liberal es fa cada vegada més present. H
*President de la Diputació
