Les raons d’un republicanista... cívic

Sóc socialista o socialdemòcrata, com vullguen, i en l’àmbit del pensament polític defense les tesis del «republicanisme cívic». Al seu màxim teòric actual, Philipp Pettit , li preguntaven un día:

«P: En España, el republicanismo se asocia a la idea de derrocar a la monarquía.

R: No se trata de destronar a las monarquías. Consiste básicamente en no tener dueño, en ser libre. En la Inglaterra del siglo XVII, quienes se consideraban republicanos usaban el término commonwealth, en el sentido latino de res publica , de bien común, pero estaban satisfechos con la idea de monarquía constitucional. J.J. Rousseau dice que una monarquía en la que el Rey está sometido a la Ley, y en la que funciona un Estado de derecho, debe ser llamada República».

Des de esta concepció republicanista defense, com molt bé ha fet Pedro Sánchez , el president del Govern, la institució de la monarquia constitucional, més enllà de les actuacions irresponsables que en els darrers anys ha comés l’anterior monarca, i ho faig des de la plena assumpció dels valors republicans. Però com, més que establir posicions, el que interessa es donar raons, ací van cinc raons obertes i per al diàleg d’un republicanista cívic:

1.- Raons constitucionals: És bàsic no trencar el pacte constitucional, i el pacte va estar clar: un constitució amb valors republicans, on la Corona actua com a element simbòlic d’unitat i estabilitat de l’Estat. La Constitució del 78 suposa un èxit històric sense precedents. El pacte, al meu parer, continua tenint plena vigència.

2.- Raons legals: «No governen les persones, governen les lleis», deien els republicans de l’antiga Roma. L’estabilitat institucional és un valor important i les institucions sempre estan per damunt de les persones que les encarnen. «Se juzgan personas no instituciones», ha dit Sánchez.

3.- Raons pragmàtiques: De les deu democràcies més avançades del mon sis són monarquies constitucionals. És el top ten de las democràcies. ¿Per què? Molt senzill, perquè són útils per al funcionament dels règims polítics parlamentaris. Front a la coneguda contraargumentació de que són anacròniques, els fets estan ací:la democràcia més vella del món és una monarquia (Gran Bretanya) i l’Estat on els socialdemòcrates hem dut més lluny les nostres polítiques és una monarquia. (Suècia). Es veritat, ara estem passant una mala època, però la monarquia constitucional ha funcionat en aquest país. Ens ha anat molt bé amb ella. ¿ Per què hem de canviar? Els darrers quaranta anys són, sens dubte, els millors de la nostra història i en la seua major part hem governat els socialistes. Entre tots hem transformat aquest país, l’hem canviat de dalt a baix: hem fet una democràcia homologable amb qualsevol altra, s’hem integrat a Europa i desenvolupat un Estat del benestar impensable fa uns anys.

4.- Raons polítiques: La política és l’organització racional de la convivència. És, per tant, pacte, acord, enteniment mutu. Una prefectura de l’Estat monàrquica és la que més consens social i polític suscita en aquests moments. L’eixida del dilema continua tenint sentit: ¿Monarquia o república?: Democràcia. A més a més, políticament, la gran pregunta que han de contestar els que legítimament propicien el canvi de règim és: ¿en què milloraria la crisi sanitària, l’atur, l’educació o la crisi econòmica, amb el canvi de la monarquia parlamentaria per la república?

5.- Raons estratègiques: Tant de bo aquesta no fora una raó, però la desafecció política que dissortadament inunda la societat actual no fa precisament prudent afegir mes controvèrsia política a una institució que simbolitza i representa l’Estat. No pareix una mala cosa i tal vegada siga la clau de la utilitat de la monarquia, que el Cap d’Estat es situe més enllà de la discussió política diària. Les funcions de representació, arbitratge i moderació pròpies d’un Cap d’Estat poden ser desenvolupades, amb més tranquil.litat, sense les sospites i crítiques que tan habituals són en la lluita política immediata. Això és el que, més enllà de pifies, desencerts i desficacis -ja veurem si delictes- va fer mot bé el rei Juan Carlos I ; hi ha que ser justos i reconèixer-ho. Això, a més a més, de propiciar la transició democràtica i acabar en el multisecular problema militar amb el 23-F. I això és el que està fent el rei Felipe VI , que ha introduït en eixa monarquia renovada, que va anunciar al prendre possessió, transparència, control, fiscalitat, rendició de comptes i que està sabent marcar distancies respecte les conductes poc edificants de son pare. No és cap contradicció. Des de els valors republicans és molt defensable la monarquia parlamentaria de la Constitució del 78. H

*President de la Diputació de Castelló