Va ser emotiu, molt emotiu. El temps acompanyava i un verd aclaparador omplia els voltants. El conseller, Vicent Marzà; el bisbe, Casimiro López; l’alcalde de Vistabella, Jordi Alcon; la diputada presentadora de l’acte, Ruth Sanz, i moltes altres autoritats, diputats i diputades, alcaldes dels pobles del voltant, tècnics, rectors de les parròquies, tots omplien el pati central d’entrada al Santuari de Sant Joan de Penyagolosa. Sí, no cap dubte, els anys passen, tot l’espai monumental està deixat, abandonat, descuidat i això no pot ser, no pot continuar. Per això estàvem allí, la firma d’un conveni Generalitat-Diputació-Bisbat permetrà iniciar les obres de recuperació i rehabilitació del Santuari. Escoltem d’Àngel Albert, arquitecte redactor, que la intervenció que es durà a terme tindrà un caràcter conservacionista, molt respectuosa amb l’entorn i amb l’esperit de l’edifici. Un edifici que guarda molta història, molts anhels dels peregrins que durant segles l’han visitat, moltes empremtes dels que, creients o no, s’han deixat emportar pel carisma, l’espiritualitat de l’indret. S’intervé en el conjunt extern del Santuari i la nova hostatgeria tindrà capacitat per a 46 persones i el restaurant per a 70 comensals.
Tots els camins porten a Sant Joan de Penyagolosa, deia en les meues paraules com a president d’una Diputació que ha cregut en el projecte, que ha lluitat per ell. Quan es vol, es pot, i era tota una satisfacció que es fera palesa la implicació de tres institucions en una empresa molt demandada pels pobles del voltant, per descomptat, però també per tota la societat castellonenca, creients i no creients, fidels i no fidels, grups excursionistes, associacions culturals, centres medioambientals, enamorats de les carreres de muntanya, persones preocupades pel nostre patrimoni, historiadors i... penitents. Peregrinacions de les Useres, Vistabella, Culla, Xodos, Puertomingalvo i, des de fa pocs anys l’Alcora, tenen Sant Joan com a centre del seu recorregut penitencial.
En termes habermasians i per a que no falta la nota filosòfica (je, je...), Sant Joan forme part de la lebenswelt, de tots els castellonencs i castellonenques, d’eixe àmbit més propi, més intim, més experiencial que és el «món de la vida» de cadascú. Qui no ha estat allí d’adolescent en una excursió d’amics o l’han portat en una visita escolar? Qui no ha pernoctat camí del Pic de Penyagolosa o no ha anat de jove carregat d’il·lusions i guitarra a la seua zona d’acampada o no ha portat, ja anys després, els fills per a que conegueren l’indret i pujaren al Penyagolosa «fita senyera del poble meu»? Si, sens dubte, molts camins vitals han passat per Sant Joan de Penyagolosa.
Ara passen també els «camins polítics» per Sant Joan de Penyagolosa, perquè aquesta acció, com deia en les meues paraules de presentació del conveni, és una acció política en el seu més veritable, noble i etimològic sentit de la paraula «política». Sovint fem la paraula sinònim d’acció partidista, quasi sectària, identificable en allò més purament estratègic o instrumental, quan la política té molt que veure en donar resposta pública a les demandes i les necessitats de la ciutadania, com el passat divendres van fer des de la cordialitat i el consens tres administracions diferents: Església, Generalitat i Diputació.
Una acció política que s’inscriu en el que és la nostra fonamental línia d’actuació: la revitalització del preciós interior que tenim a les comarques de Castelló. I la rehabilitació de Sant Joan suposa per a Vistabella i els poblés del voltant, tots els pobles que constitueixen eixa magnífica iniciativa que és Camins del Penyagolosa, una boníssima notícia que com molt bé deia el conseller i amic, Vicent Marzà, «contribuirà a la dinamització de l’economia i generarà oportunitats als pobles que l’envolten, fent d’atractiu per als visitants que vulguen descobrir o retrobar aquest paratge excepcional». A bon segur, el passat divendres el Gegant de pedra deixaria caure alguna llagrimeta de satisfacció. Ara anem a fer-ho realitat.
President de la Diputació de Castelló
