No els ho amagaré. Aquesta està sent una setmana dura i decisiva per a Castelló ciutat i les comarques del Nord. Venim d’un plenari molt significatiu a la Diputació, on s’estan posant sobre la taula les cartes amb les quals sembla que jugarem els pròxims dos anys. A l’Ajuntament hem imposat l’imperatiu del diàleg i dilluns per fi s’ha convocat el ple del Pla General.
Precisament de diàleg, consens, educació i dignitat política, volia parlar-los hui. Perquè, de vegades, la rutina i l’agenda mediàtica ens enganxen a debats molt concrets. L’actualitat d’aquesta setmana, però, m’obliga a compartir amb vostés algunes reflexions sobre conceptes que, de tan bàsics que són, de vegades obviem i no valorem en la mesura que cal.
Miren, farà un parell de dies, veurien en la portada d’aquest diari una foto destacada en què el senyor Salvador Aguilella, secretari general del Partit Popular provincial, m’assenyalava amb el dit a una distància molt menor a la que hui en dia considerem de seguretat. La imatge, que parla per si mateixa, s’explicava al peu de foto amb paraules com esbroncada i a la grenya, de manera que ens posava als dos a la mateixa altura per transmetre una actitud típica del mascle que competeix. Un quadre per analitzar, vaja.
I clar, això és el que venia buscant el PP: la foto que no havien pogut aconseguir amb la seua poc exitosa replega de signatures contra els indults als polítics catalans. «Hemos venido a jugar», degueren pensar. Així que, mentre el meu company Pau Ferrando i jo parlàvem amb els representants del personal de l’Hospital Provincial, que es manifestaven a la plaça de les Aules, van aparéixer la nova presidenta del PP provincial, Marta Barrachina, amb el citat company de partit per a interrompre la conversa i, en el cas del segon, increpar-nos per no donar suport a la seua moció demagoga sobre el consorci hospitalari.
I eixa va ser la imatge de la jornada plenària a la premsa local, la de la falta de respecte d’un partit que, en renovar-se, ha tornat als seus orígens menys llustrosos, els de la prepotència i la intolerància. Quina llàstima haver de fer-se lloc així a les institucions i als mitjans.
A pesar de tot, nosaltres seguim treballant pel consens i així ho vam traslladar a les treballadores abans que ens interromperen. Després de la reunió amb representants de personal de l’Hospital Provincial, Compromís vam decidir que només acceptarem els nous estatuts del provincial quan es produïsca la reunió a tres bandes que hem demanat entre Conselleria de Sanitat, els i les representants de personal i el govern de la Diputació Provincial. Nosaltres volem diàleg, altres ens ataquen per silenciar-nos.
I si els sembla poc tota aquesta història, demà marxem al VIII Congrés del Bloc per seguir fent país. Un País Valencià més feminista, més ecologista i, en definitiva, més sobirà i centrat en la cura de les persones i en la custòdia del territori. Per més que intenten callar-nos, queda molt per fer i tenim les portes obertes per qui vulga seguir sumant!
Portaveu de Compromís a l’Ajuntament i la Diputació de Castelló
