Per l’acord a l’Hospital Provincial

L’Hospital Provincial és una gran institució sanitària de la nostra província que té i tindrà tot el suport de la Generalitat i de la Diputació de Castelló. Els seus tres àmbits d’actuació mèdica, l’oncològic, l’oftalmològic i la salut mental, gaudeixen d’una valoració molt positiva per part de la ciutadania castellonenca i cal treballar perquè continue prestant els seus serveis en un màxim nivell d’eficiència i qualitat.

Un editorial d’aquest mateix diari ho deixava clar fa uns dies: «¿Puede ser verdad que el president, Ximo Puig, quiera desmantelarlo y al mismo tiempo inyectar el mayor presupuesto de su historia con 100 millones de euros? ¿Quiere la consellera Ana Barceló derribar las instalaciones de doctor Clará y, a la vez, aprueba las obras que significarán la puesta a punto del edificio oncológico que albergará el demandado centro de día? ¿Es posible que dejen morir el hospital y se amplíe la UCI intermedia que supondrá once unidades frente a las seis que existen en la actualidad?»

Faig meua la sol·licitud que llançava a l’oposició, Xaro Miralles, diputada delegada de l’Hospital Provincial, al darrer plenari de la Diputació: «Jo els demanaria que no utilitzen l’Hospital Provincial per fer política, que el sistema sanitari els ho agrairà, que respecten al personal sanitari i que no impedisquen el seu treball diari. La qualitat assistencial de l’Hospital està garantida i no es pot parlar de retallades quan s’ha fet i s’està fent un esforç inversor per millorar les instal·lacions i condicions laborals del personal hospitalari i per tant millorar l’assistència sanitària dels pacients del centre».

Les xifres no enganyen i estan ací: entre els anys 2012-2015 les inversions van ser de 4.457.000 euros, tan sols en 2020-2021 dupliquen aquesta xifra, 9.817.000 euros, i el pressupost s’ha vist incrementat constantment: si en el 2015 era de 86.729.365 euros, en el 2020 era de 99.113.980 i aquest any de 100.312.500 euros, el major de la història.

A partir d’aquesta realitat fàctica, tangible i quantificable, com és possible que l’hospital siga objecte constant de titulars als periòdics, els sindicats protesten, l’oposició no pare de parlar de desmantellament i una institució sanitària siga una arma política?

És molt senzill, l’hospital és un Consorci i té un problema d’adequació del personal a una nova realitat i aqueixa nova realitat es diu Servei Valencià de Salut. La Diputació és administració local i les administracions locals no tenen competències sanitàries. L’Hospital és una competència impròpia i una Diputació no té cap necessitat de regentar un Hospital que pot formar part, al costat del Hospital General, d’un gran complex hospitalari a Castelló, especialitzat en oncologia, oftalmologia i salut mental.

La nova Diputació no està disposta a utilitzar el Provincial per a fins espuris com s’ha fet en el passat. La seua finalitat és únicament sanitària i ha de ser gestionat exclusivament per qui té les competències: la Conselleria de Sanitat.

Som molt conscients que aquest trànsit no es pot fer de manera immediata, que la negociació sindical és una necessitat, que cal tenir molt en compte els drets dels treballadors, i per tant, cal escoltar-los, dialogar i estar obert a les seues reivindicacions. No dubtem del compromís dels empleats públics del Consorci Hospitalari amb el futur assistencial que preste i prestarà l’Hospital. Des de la Conselleria i la Gerència de l’Hospital s’ha parlat amb ells i el nou equip de govern de la Diputació els tornarà a escoltar perquè la seua postura és molt important de cara a les modificacions del conveni i dels estatuts.

És fonamental,des del diàleg arribar a uns acords que vigoritzen la funció sanitària de l’Hospital Provincial. En el que és més essencial estem d’acord, tots, govern, sindicats i oposició, volem un gran Hospital al servei de la ciutadania de Castelló i referent en oncologia, oftalmologia i salut mental, però els sindicats han de ser molt conscients de les seues funcions i les seues competències, que no són ni executives, ni decisòries, que el passat és passat i que indefectiblement i sortosament no tornarà.

Anem a dialogar en els sindicats i en l’oposició, tots estem al servei de la societat i volem cobrir el millor possible les seues necessitats sanitàries, la consecució d’una sanitat pública i de qualitat és la fi que a tots ens guia, l’acord ha de ser possible.

President de la Diputació de Castelló