El feminisme s’està obrint pas a l’esport mundial, gràcies a les reivindicacions de dones valentes que planten cara al masclisme i diuen prou a la sexualització dels cossos femenins. Si fa una setmana eren les jugadores de vòlei platja de Noruega les que es negaven a portar bikini com a uniforme, fa tan sols uns dies hem vist com les gimnastes alemanyes han decidit competir als jocs olímpics amb unitards, peça que les cobreix fins als turmells. Les dones ens hem cansat ja de les diferències abismals en els premis que reben homes i dones, i també de veure la sexualització que pateixen les esportistes amb la indumentària oficial. En quin cap cap que els homes puguen dur samarreta i pantalons i les dones siguen multades per fer-ho?
A això, cal sumar-li els titulars masclistes que parlen de les esportistes. L’últim d’ells feia referència a la tenista Paula Badosa que, segons un mitjà, enlluernava als Jocs de Tokio. Sembla, però, que eixa informació no els semblava prou important i van decidir citar la seua famosa ex parella. Increïble, veritat? I encara hi ha més. El súmmum de l’afany de protagonisme que l’hem vist també aquests dies a la televisió. Un home, en aquest cas l’entrenador, li demana matrimoni a una atleta argentina, mentre està fent una entrevista després d’haver competit. De veres? No hi havia un millor moment per proposar-li-ho? No, no és romàntic, és masclista. Interromp l’entrevista i la pressiona dient-li «dime que sí, mucha gente nos está mirando». Us imagineu una dona fent el mateix?
Malauradament el món de l’esport és territori masclista i només l’empoderament de les esportistes i la lluita feminista acabaran amb totes les desigualtats i injustícies.
Portaveu adjunta de Compromís per Vila-real
