De la Constitució espanyola de 1978, emanen els nostres drets i llibertats. En la meua humil opinió i entenent que ja té vessants de millora, va suposar un compromís de convivència pacifica del que ens vam dotar de manera democràtica.

Aquesta Constitució recull en el seu Títol I, Dels drets i deures fonamentals, Article 10: «La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres, són fonament de l’ordre polític i de la pau social».

I en el seu capítol segon, Drets i llibertats, Article 14: «Els espanyols són iguals davant la llei, sense que puga prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social».

Estimats lectors no fa falta argumentar massa, només necessitem connectar, ser conscients del que es fan ressò els mitjans de comunicación, cada vegada amb més freqüència. La intolerància esta trencant aquesta eina de convivència pacifica, del que aquest país anomenat Espanya, es va dotar al 1978. Aquell compromís majoritari, aquella aposta per una convivència pacifica i respectuosa, esta sent reemplaçada per argumentaris de barra, encoratjats aquests de manera consciente, per qui veu en el respecte, la tolerància, la igualtat i la justícia, amenaces per a una pretèrita ideologia, rància ja en el seu naixement i que alguns enyoren sense més.

Aventar la por, alimentar la intransigència i l’odi al diferent, sens dubte han sigut històricament les estratègies de qui no es reconeix en un Estat de dret. Per desgràcia aquestes fosques maniobres, s’han mostrat eficients en moltes ocasions, i és per això que no podem, no hem de romandre indiferents davant cap atac homòfob, davant cap violència masclista. No es pot ser equidistant davant la intolerància, davant la humiliació o degradació de qui busca una vida millor o simplement sobreviure.

Com a societat no podem permetre’ns ignorar el terrorisme masclista, la LGTBifobia o qualsevol altra manifestació d’intolerància, siga aquesta de l’índole que siga.

Aprofite aquesta Tribuna per a demanar-los que es convertisquen en militants contra la intolerància, la intransigència… l’odi. Que es mostren inflexibles amb qui sota la disfressa innocent d’un comentari, una broma, continuen difonent el masclisme, la violència de genere, la LGTIfobia o el racisme. No riguen l’acudit, no compartisquen el comentari, en definitiva no siguem còmplices. No transmetem les nostres xacres a la següent generació.

Les dones i homes de CCOO, lluitem per una societat més justa, equitativa i igualitària. Creiem profundament en els valors com la tolerància i així ho recullen els nostres Estatuts. No siguem còmplices, demà qualsevol de nosaltres podem ser victimes de la desraó. Siguem conscients que no és un joc, un acudit, una broma… Davant la intolerància… tolerància zero.

Secretari general FSC CCOO PV Comarques del Nord Serveis a la ciutadania