Cada any, quan s’arrimava el pont d’octubre, la tradició a les nostres terres manava preparar el parany. Una pràctica de caça ancestral de la que tenim constància documental des d’almenys el 1237, en la Carta Pobla de Sant Mateu, i que ha modelat fins i tot els nostres paisatges, amb les garroferes esculpides per a atraure els tords amb el cant del reclam, en la seua migració a climes més suaus.
Aquesta tradició ancestral perviu en el cor de milers de vila-realencs i vila-realenques. Però, prohibida des de l’any 2002 com a pràctica de caça, la persecució a la que s’està veient sotmesa amenaça la seua pervivència. En aquest escenari, és de destacar l’esforç i el treball seriós, la il·lusió que, a pesar de tot, ha posat l’associació de paranyers Apaval --amb seu a Vila-real-- en trobar una alternativa més sostenible a la captura de tords en parany. Del vesc original als productes innocus per a les aus, els paranys científics, el nou mètode de la cistella malla... Aquest últim acaba de rebre una nova garrotada de la Conselleria d’Agricultura, que ha denegat les autoritzacions per a fer les proves de camp de la cistella malla que demanen els paranyers.
El nostre enyorat Pasqual Batalla
Una decisió que no s’entén i que no fa més que frustrar el treball rigorós i responsable que Apaval porta anys desenvolupant, des que el nostre enyorat Pasqual Batalla presidia l’entitat fins als esforços de l’actual directiva, presidida per Miguel Ángel Bayarri. Vivim en una democràcia i en un Estat de dret, on les administracions no poden usar-se en contra de la ciutadania ni de manera arbitrària. És una vergonya que una tradició tan nostra, que tant de valor afegit aporta a la nostra cultura i tradició, des del punt de vista etnològic, cultural, de respecte al medi ambient, gastronomia o coneixement del medi, siga maltractada una vegada i una altra. Per això, presentaré al pròxim Ple municipal una proposta d’Alcaldia per a exigir a la Generalitat valenciana que s’autoritzen les proves de camp de la cistella malla i que puguem, d’aquesta manera, trobar una solució sostenible i respectuosa amb l’entorn que ens permeta mantenir una tradició tan important per a la vida dels nostres pobles. Proposta a la que anime a sumar-se a tots els ajuntaments del País Valencià, per donar suport als nostres paranyers en la presentació d’un recurs a la decisió autonòmica.
La importància del parany a la nostra cultura i idiosincràsia és evident. La voluntat d’Apaval de treballar perquè aquesta tradició cinegètica s’adeqüe a les normatives vigents i als principis de conservació de la fauna i la biodiversitat, també. A què respon, doncs, la decisió de no permetre les proves de camp d’una metodologia que pot ajudar-nos a garantir la pervivència d’una part fonamental del nostre patrimoni cultural?
A Vila-real, els paranyers saben que tenen l’Ajuntament al seu costat. Som, de fet, l’únic municipi que manté un conveni anual de col·laboració amb Apaval de 10.000 euros i vam ser pioners en la creació de la primera Escola de Parany. Ara, una vegada més, defensem el parany. Defensem lo nostre.
Alcalde de Vila-real