En el camí de l’Advent cap a Nadal hi tenen lloc destacat la Immaculada i Joan el Baptista. Maria de Natzaret, la Puríssima és el contrapunt a la dona –Eva– que es deixà enganyar pel Maligne –la serp--. Maria és també la dona de la qual ja al proto-evangeli dels inicis Déu va prometre que, en la lluita entre el Creador de tota bondat i el Maligne, al final venceria un del llinatge de la dona. Maria és la que donà a Déu un sí total, mantenint-lo amb plena fidelitat: un sí més al projectista-Déu que no pas a un projecte detallat que l’àngel de Déu no li explica, mereixent així ser anomenada plena de gràcia: plena perquè Déu hi abocà generosament la seva gràcia i també perquè Maria va acollir i va fer fructificar la gràcia divina rebuda. Maria és la que, en previsió dels mèrits del seu Fill Jesucrist fou exempta de tota màcula de pecat original.
Joan el Baptista, home enviat de Déu i vingut a donar testimoni de la Llum perquè gràcies a ell tothom cregui en Crist, la Llum veritable (Jn 1,7), era a la presó: lloc gens estrany pels testimonis-màrtirs de Déu. D’allí estant, sent dir el que feia Crist i envia els seus deixebles a preguntar-li: «Sou Vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?». Potser al Precursor, havent anunciat que el qui ve després de mi és més poderós que jo i que Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc (Mt 3,11), ara li han entrat dubtes sobre l‘autenticitat de l’estil messiànic de Jesús. O potser Joan només vol que els seus deixebles vegin com els cecs hi veuen, els coixos caminen i els pobres reben l’anunci de la Bona Noticia. Sigui com sigui, la resposta de Jesús és modèlica: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit». És la mateixa consigna que Jesús donà als primers que se li acosten preguntant «Mestre, on us allotgeu? Quin és el vostre estil de vida?»; i Ell els va dir: «Veniu i ho veureu» (Jn 1,39).
La llum de la corona d’Advent creix: que aquest símbol litúrgic sigui termòmetre del creixement de l’esperança nadalenca.
*Vicari general de la diòcesi de Tortosa