Igualtat i diversitat en la I República

En el mes de febrer de 2023 commemorem, i jo celebre, els 150 anys de la proclamació de la I República, el preludi de la democràcia en Espanya, un llarg camí que tant costa d’arrodonir. En el títol preliminar del projecte de Constitució ja apareix la igualtat davant de la llei i el lliure exercici de pensament i la lliure expressió de la seua consciència. Igualtat i diversitat.

Dels trets definitoris de la democràcia potser el més adient siga el de la igualtat, concepte de ressonàncies il·lustrades que encara actualment es discutit en Espanya.i ha molta gent que circula pels nostres carrers que no es sent igual jurídicament a la resta de ciutadans, sinó superior, són els que no volen saber res de la democràcia. Però això no vol dir que no hi hagen diferències molt reals de gènere, de color de pell, de creences polítiques i religioses, de riquesa, de professió... diversitats dins de la igualtat jurídica, això és la base de la democràcia. El liberalisme és un altre concepte, que hi havia a Espanya al segle XIX, però no és la democràcia. En el meu temps d’alumne universitari, el catedràtic E. Giralt va suspendre l’examen d’un company perquè va identificar el concepte liberalisme amb el de democràcia.

Carrers

Ací a Castelló la democràcia i la I República van començar a arrelar en temps de de F. Gonzalez Chermà, el primer alcalde republicà de la ciutat. Un senzill monument el recorda a la vora del parc de Ribalta. Més tard, van retolar amb el nom dels primers presidents de la República espanyola els carrers principals: a la Porta del Sol amb el d’Emilio Castelar, el carrer de la Trinitat amb el de F. Pi i Margall, i el del carrer, de Navarra, amb el de Nicolás Salmerón, el qual, sabem com detall, que va dimitir del càrrec abans de signar una pena de mort. El carrer d’Enmig es va dedicar a F. Gonzalez Chermá, quan va morir. Per tant a la nostra ciutat i província va haver una fornada de demòcrates-republicans que ja en 1841 van guanyar unes eleccions (Florencia Peyrou, Tribunos del pueblo, 2008), que ara molts volen oblidar negant la igualtat jurídica de totes les persones, qüestionant principis polítics universals de la democràcia.

En un llibre d’assaig de Fátima Mernisi, El hilo de Penèlope (Lumen, 2005) podem llegir una frase que pot resultar clarificadora per la seua immediatesa: «Los europeos nunca estan de acuerdo en nada, a eso le llaman democracia» la qual sembla significativa en el sentit que reflecteix la diversitat de què parlava abans, per aquest motiu s’han de celebrar eleccions de manera periòdica per poder governar durant quatre anys i tornar després a votar. Diversitat dintre de la igualtat. Per això em pareix una perversió del sistema democràtic la proposta de Nuñez Feijóo de voler que governe la llista més votada, saltant-se les majories absolutes formades per acord entre la resta. S’han de tenir en compte totes les diverses opinions en una democràcia, no sols les més votades de manera relativa.

Jutges

De la mateixa manera, els líders del Partit Popular que han estat conversant sobre la renovació dels jutges del Consell General del Poder Judicial o del Tribunal Constitucional han insinuat que aquests siguen escollits pels mateixos jutges, la qual cosa és una altra perversió democràtica i contrària a la Constitució que en l’article 117 diu que la justícia ha d’emanar del poble, i afegim, o dels seus representants, no d’una xicoteta part de la ciutadania, d’una corporació, com feia Mussolini, per exemple.

Per tant és necessari recordar que la democràcia es basa en la igualtat jurídica de la ciutadania, o dels representants escollits per aquesta, participant d’igual manera en les votacions als ajuntaments o en els òrgans judicials. En tot.

No estan els temps per sembrar dubtes, ni per les retallades de drets bàsics, s’ha de lluitar democràticament per no retrocedir ni un pas en aquest sentit, per què com deia Albert Einstein, la distinció entre el passat, present i futur es tan sols una il·lusió, encara que una il·lusió molt tossuda. Aferrem-nos a aquesta beneïda tossudesa i no ens deixem engatussar per mesures antidemocràtiques obsoletes.

Catedràtic d’Història

Suscríbete para seguir leyendo