Si Marcos Ordóñez, un dels grans crítics teatrals del nostre país, assegura que la direcció que Pablo Messiez realitza en La piedra oscura “és superlativa”, això vol dir que esta obra d’Alberto Conejero complix alguns dels requisits més importants per a ser considerada una obra teatral de primera.
Conejero i Messiez han forjat una espècie de binomi triomfador gràcies a esta peça que interpreten Nacho Sánchez i Daniel Grao. Ambdós, autor i director, estan considerats “autèntics prestidigitadors de la paraula, dos sanadors del text teatral”. Certament, amb ‘La piedra oscura’ han construït una atmosfera estremidora al mateix temps que bella, humana i molt sincera, la qual cosa resulta imprescindible quan es parla de bon teatre.
‘La piedra oscura’, títol d’una obra de teatre de Federico García Lorca, no se sap si perduda o mai escrita, de la que només es coneixen els personatges i els moments inicials, i en la que el poeta abordaria el tema de l’homofobia, dóna títol també a esta peça del dramaturg Alberto Conejero que es representarà en el Teatre Municipal de Benicàssim dissabte que ve, 13 de febrer, a les 19.30 hores. El text de Conejero està inspirat en la vida de Rafael Rodríguez Rapún, estudiant d’Enginyeria de Mines, secretari de La Barraca i company de Federico García Lorca en els últims anys de les seues vides.
En esta peça en qüestió, Rafael és fet presoner i empresonat pels sublevats. Li vigila Sebastián, un personatge inventat que li dóna a Conejero l’oportunitat de posar en valor la mirada innocent del conflicte. Ambdós s’embranquen en una conversació jugant-se la vida que acaba amb eixe dubitatiu “ningú pot desaparéixer del tot, veritat?”, pregunta que a l’autor li val per a la memòria de Rapún i per als “cadàvers que hi ha sense identificar en les cunetes d’este país, inclòs el de Lorca”.
