Entre nosaltres, la Quaresma ha deixat de ser una proposta socialment viscuda, reduint-se a una caricatura feta de renúncies i tristors. Això és normal quan una proposta de vida perd els seus fonaments, deixant només la closca d’allò que fou un bon fruit. No obstant això, des de la nostra llibertat és possible escoltar de nou la proposta de l’Església quan ens crida a entrar de ple en el temps de Quaresma. Aquest és un temps favorable, en el qual l’Església convida als cristians a escoltar l’Evangeli i a viure més intensament la seua condició de batejats. Un temps per apropar-nos a Déu, que ens ha mostrat el seu molt d’amor en Jesucrist, en la seua mort i resurrecció, en la seua Pasqua. A la seua llum, neix una nova capacitat per estimar.
Cada any el Papa ens ofereix el seu missatge per a aquest temps. Aquesta Quaresma ens convida a una nova mirada que supere la indiferència davant els altres i ens dugue a créixer en fraternitat. Es tracta de recordar-nos que la nostra existència està relacionada amb la dels altres, tant en el bé com en el mal; tant el pecat com les obres de caritat tenen també una dimensió social. Si llegim aquest missatge amb atenció pot ajudar-nos a examinar com és la nostra relació amb els altres, on estan els obstacles perquè la nostra fe es realitze en l’amor al proïsme.
El missatge del Papa és molt oportú per a la nostra vida cristiana, afectada per tantes dificultats. Som fills d’un temps que contínuament tempta a reduir la fe cristiana als propis interessos. La Quaresma és el temps idoni per corregir, si fa falta, i enfortir la nostra fe. “En efecte, aquest és un temps propici perquè, amb l’ajuda de la paraula de Déu i dels Sagraments, renovem el nostre camí de fe, tant personal com comunitari”, puix aquesta tasca no s’esgota en cadascun de nosaltres. Com ens diu el Papa, “Avui som generalment molt sensibles a l’aspecte de la cura i la caritat en relació al bé físic i material dels altres, però callem gairebé per complet respecte a la responsabilitat espiritual envers els germans. No era així a l’Església dels primers temps”. Recordem que és una obra de misericòrdia “corregir al qui s’equivoca”. Una forma de dir-li: tu m’importes. H
