Les dones de la Casa de Na Violant

La mort de la reina va canviar les tornes i l’infant Alfons recuperaria els drets i el favor patern durant els anys immediatament posteriors, fins que l’atzar va fer que l’any 1260, l’infant Alfons contraguera una malaltia que li va provocar la mort. I aquesta circumstància va fer que el seu germanastre, fill de Jaume I i Violant d’Hongria, acabara convertint-se uns anys després en rei d’Aragó i València i comte de Barcelona, i l’infant Jaume, també germanastre del difunt, es convertira en rei de Mallorca.

Violant d’Hongria era una dona de caràcter, tal com ho declaren les notícies indirectes que han arribat als nostres dies a través de la documentació de la Cancelleria Reial. Va acompanyar i aconsellar el rei, el seu marit, en alguns dels fets més importants del regnat, en especial amb motiu de l’entrada triomfal a la ciutat de València l’any 1238, després de la capitulació dels moros, fet en el qualè la reina va tenir un paper protagonista, tal com ha quedat reflectit en el ‘Llibre dels Fets’. I en l’àmbit familiar va voler formar una gran família, d’una banda per contentar el rei i d’altra per consolidar el futur de la Casa Reial Aragonesa.

un MATRIMONI ‘POLÍTIC’ // Es diu que el matrimoni del rei En Jaume I i la princesa Violant d’Hongria es va fer a proposta del papa Gregori IX i que hi havia raons polítiques de fons. També se sap que es va celebrar en setembre de 1235, a la catedral de Barcelona i que, sens dubte, es va convertir en ‘l’enllaç de l’any’. Però des del punt de vista econòmic, tot i que la dot promesa per la família reial hongaresa es composava d’una important quantitat de diners, així com de determinatscerts drets a territoris com Flandes i a altres terres de Borgonya, la realitat va ser que Jaume I mai no voria absolutament res de tot això. I mentrestant i amb motiu de les noces, per tal que la reina poguera mantenir un seguici propi, allò que s’anomenava «la casa de la reina», Jaume I li va donar el senyoriu de Montpeller, herència de la seua mare, així com drets i rendes als llocs d’Omeladès i Millau, actualment en França.

La Casa de la Reina la composaven totes les persones que d’una o d’una altra manera tenien com a missió acompanyar i servir la monarca en tot allò que aquesta necessitara. Era una institució perfectament consolidada a meitat segle XIII, però no és sinó ben entrat el segle XIV quan comencem a disposar d’una informació més completa al voltant de la seua estructura i funcionament, en especial gràcies a les ‘Ordinacions’ atorgades pel rei Pere el Cerimoniós. Del segle XIII, en canvi, tant de la «casa de Jaume I» com de la de la reina Violant, les notícies són realment molt pobres, però suficients per tenir una idea de la gran quantitat de persones destinades al seu servei, la qual cosa significava que calia dedicar molts recursos per al sosteniment de totes les despeses que se’n derivaven.

La documentació coneguda sobre la reina Violant d’Hongria és espectacularment reduïda. Podríem parlar sense risc d’errada de menys de 10 documents directament relacionats amb la seua persona. I d’aquests, tan sols en coneixem dos que parlen de les persones i els oficis que componien la seua casa.

UN ALBARÀ DE 1241 // El primer dels dos documents és un albarà amb data del 20 de febrer de 1241, per mitjà del qual la reina reconeixia haver fet unes fortes despeses per vestir adequadament un bon nombre dels seus servidors. Almenys se’n relacionen 35 persones, entre les quals se cita els seus majordoms Eiximèn de Luna i Pere, l’argenter Garcia Arnau, els cuiners Torrió i Andreu, el diacon Benet, el porter Pericó, dos ajudants de cuina, i molts altres homes i alguna dona sense ofici definit. També se cita a un mestre Goçalbo, potser el seu metge, i a Arnau de Montcada, potser un conseller o servidor destacable, cas que aquest personatge fora membre de la noble família catalana de tan il•lustre cognom. Ara bé, trobem a faltar la part femenina de la casa, ja que només s’anomena una dona de nom Jaumeta, i una més de nom desconegut que feia la important funció de dida.

El segon document està datat deu anys després, el dia 12 d’octubre de 1251, sembla que el mateix dia de la mort de la reina. Es tracta del seu testament, sens dubte el testimoni més personal que ens ha arribat de Violant d’Hongria, i que conté una part dispositiva ben singular, ja que la reina fa una sèrie de llegats a favor de les persones que més s’estima, o aquelles amb les qualsè té més obligacions. I ací és precisament on trobem el que anàvem buscant, és a dir, l’existència i només això, sense indicació de noms, de les dones que li feien companyia, l’atenien i la servien.

El testament comença com tots els documents de caràcter semblant de l’època, és a dir, amb l’ordremanant que es paguen i restituisquen tots els danys que la testadora haja pogut causar al llarg de la seua vida, per tal que la seua ànima s’allibere d’eixa càrrega en traspassar el llindar que porta a la vida eterna. I a continuació, constitueixint la primera clàusula del text, on encomana al rei la protecció dels seus fills i filles, així com altres membres de la família reial, i també “omnes dominas domus mee et domicellas”, és a dir, les dones majors i les jovenetes que componien la Casa de la Reina.

No s’indica el nom de cap d’elles, però el fet que figuren a continuació dels infants reials significa que la seua presència a la cort era una cosa molt important. Eixa és la prova documental que justifica actualment a Castelló de la Plana el reconeixement que es fa a les dones de companya amb motiu de les festes de la Magdalena, a on es reviuen alguns fets dels orígens de Castelló mesclats amb personatges que poc o res han tingut a veure amb la veritable història de la ciutat, com és de cas de la reina Violant d’Hongria, però que en el conjunt de la festa i de les desfilades del dia del Pregó donen un aire i un cert caràcter de major respectabilitat a uns fets dels que la història ens ha deixat molt pocs testimonis certs.

La reina Violant en el seu testament també seguia agraint el treball dels seus dos principals cambrers, Gregori i Arxibald, i també del seu metge, el mestre Gui, així com del seu capellà Nicolau, i tots els donzells i escuders que l’havien servida fins aquell moment. Els hereus, però, serien només els seus fills, en realitat els que seguien vius, ja que tant l’infant Ferran com la infanta Elionor van morir el mateix any que la mare. Als infants Pere, Jaume i Sanç els va deixar el comtat de Poszony, que en l’actualitat és Bratislava, capital d’Eslovàquia, tot i que aquest era un llegat buit, ja que aquestdit comtat estava en mans dels parents hongaresos de la reina, i els infants d’Aragó no en traurien mai cap de profit. Les joies, en canvi, serien per a les seues filles Constança, Sança, Maria i Elisabet. Una filla més, Violant, ja havia rebut la seua part amb motiu del seu matrimoni amb l’infant Alfons de Castella, futur rei d’aquelles terres frontereres amb Aragó.

recuperant el seu espai // Les dones de companyia de la reina, per tant, són en realitat totes anònimes, ja que no hi ha cap document que les identifique, però aquesta és una qüestió que té una importància relativa per a la festa, ja que els amants de les tradicions castellonenques han anat construint al llarg del temps un relat paral•lel, inclús amb noms propis, on aquestes dones amb noms que no els corresponen han recuperat un xicotet espai en la memòria col•lectiva dels castellonencs, malgrat que mai no van tenir tampoc cap tipus de relació amb la ciutat que, en el moment de la mort de Violant d’Hongria, no passava de ser un projecte que ni tan sols es podia preveure si fructificaria. H