Una obra polèmica, sens dubte, que aixeca butllofes, que pot contrariar a molts, però necessària, perquè el teatre, com a reflex del que som, ens permet reflexionar entorn d’una realitat que, en massa ocasions, ens repugna per les accions que l’ésser humà és capaç de cometre.
Jauría, l’obra dirigida per Miguel del Arco sobre el judici a un grup de joves conegut com «La manada» per la violació grupal a una jove durant els Sanfermins de 2016, es presentarà el 5 de maig en el Teatre Municipal de Benicàssim després de la seua estrena en el Pavón Teatro Kamikaze de Madrid enmig d’una polèmica per les pintades aparegudes en la façana del teatre i la retirada d’un vídeo en Facebook, i del seu pas per altres ciutats espanyoles.
«He tingut dubtes de portar aquesta història a l’escenari, perquè estem en una societat d’ofesos que sense saber de res, opinen de tot», explicava Del Arco en la presentació d’aquesta obra, de la qual diu, ironitzant, que, «si hagués volgut fer diners, hauria fet Somriures i llàgrimes».
BASADA EN...
Jauría és una obra de teatre escrita per Jordi Casanovas, basada en les actes del judici que va tenir lloc en la Secció Segona de l’Audiència de Navarra i en la qual es va condemnar per 9 anys de presó als cinc membres de «La manada» per un delicte continuat d’abús sexual. Per a donar vida a tot això, María Hervás, a la qual el públic castellonenc coneix ja per la seua interpretació en l’obra Iphigenia en Vallecas que es va representar en el Teatre Principal de la capital de la Plana no fa molt —recordem que Hervás és candidata en els pròxims Premis Max a alçar-se amb el guardó de millor adaptació i també el de millor actriu— està envoltada en l’elenc pels actors Álex García, Igancio Mateos, Raúl Prieto i Martiño Rivas.
«Volíem indagar en aquest tema escabrós al qual ens hem acostat amb pors i dubtes. S’ha escrit molt a cop de titular i de ‘clics’, però s’ha perdut la capacitat d’aprofundir i això era precisament el que buscàvem: amb aquesta suposada llibertat d’expressió en la societat, sembla que hi ha coses que no pots posar en qüestió», indicava la pròpia actriu en roda de premsa.
El text ha comptat amb l’assessorament de la periodista Isabel Valdés i Del Arco va descartar la possibilitat d’establir contacte amb la víctima per a preparar el text —igual que la intèrpret que li dóna vida en les taules, María Hervás—. «Des del principi Miguel va insistir a no intentar acostar-nos de manera exacta al personatge. No vaig pensar posar-me en contacte amb ella, tret que ella hagués volgut, perquè em semblava una gosadia i no tenia dret a fer-ho», va postil·lar l’actriu protagonista de l’obra.
LA MASCULINITAT TÒXICA
«Sabia que anàvem a treballar amb la lògica. Ella estava de festa i se sent bé en un moment, però després hi ha el que va d’aquest joc al que passa en aquest portal: una nit de festa es transforma en un malson autèntic», va destacar Del Arco, qui afegeix: «Ells defensen amb vehemència, arribant fins i tot a les llàgrimes, que no han fet gens dolent: se senten bocs expiatoris i caps de turc, no els sembla estrany totes les coses que van fer... I, amb les preguntes de la defensa dels acusats, crec que caldria revisar els protocols, perquè és infame que una víctima es vegi sotmesa a aquests interrogatoris. Sembla que volien demostrar que no es va comportar com la perfecta violada».
Dramatúrgia a partir de les transcripcions del judici realitzat a «La manada», construïda amb fragments de les declaracions d’acusats i denunciant publicades en diversos mitjans de comunicació. Una ficció documental a partir d’un material molt real, massa real, que ens permet viatjar dins de la ment de víctima i victimarios. Un judici en el qual la denunciant és obligada a donar més detalls de la seua intimitat personal que els denunciats. Un cas que remou de nou el concepte de masculinitat i la seua relació amb el sexe de la nostra societat. Un judici que marca un abans i un després. Recorden, el 5 de maig, a Benicàssim.
