«El meu adéu més íntim». Així és com Ruth Sancho Huerga defineix el seu poemari Ausencias (Calambur), una obra que acaba d’eixir a la llum i que és un «regal personal» als seus pares.

Dramaturga, actriu, poeta, viatgera... Si haguéssim de destacar algun tret de la personalitat de Sancho Huerga seria el seu caràcter vitalista. És una persona que viu la vida amb passió, aquesta passió amb la qual afronta cadascun dels seus projectes. En l’art, ja sigui teatral o literari, ha trobat la seua llar, i no és d’estranyar que, fruit d’aquesta passió i energia, alguns dels seus treballs s’hagin vist recompensats.

En 2018 el seu poema «Ausencia» —sense la ‘s’ final— va ser el guanyador del premi de l’Ateneu Mercantil de València. Ja llavors va suposar aquest guardó un gran reconeixement i, ara ho sabem, va ser la gènesi, l’origen, d’aquest poemari que va presentar en la llibreria Argot aquest 18 de desembre.

Ausencias, tal com ens explica la mateixa autora, és una obra que tracta «del sentiment universal de la pèrdua i de la necessitat d’expressar i compartir el dol». Un dol, afegeix, «que aconsegueix moltes facetes, des de la nostàlgia dels sers estimats, la ruptura de les relacions amoroses, l’abandó, fins i tot la caiguda de nosaltres mateixos».

La mort de la seua mare, després de ser-li diagnosticat un càncer, va ser, en part, el que li va portar a bolcar-se de ple en aquest poemari l’escriptura del qual, assegura, «ha estat una teràpia». Ella, com tants altres autors, ha cregut sempre «en el poder curatiu de l’escriptura; per a mi ho va ser». De fet, explica, l’objectiu d’aquests poemes és «poder abraçar el dolor i l’esperança de tots aquells que han perdut persones que volien (especialment en aquest moment) i que han experimentat emocions semblants a les meues». Per aquest motiu puguem afirmar que aquest llibre de poemes sorgeix d’una necessitat, «de la necessitat de parlar de la pena, la comprensió, l’empatia, la solitud, l’esperança i la mort com a elements transformadors de la vida i part intrínseca de la nostra existència».

Influències i nous reptes

Lectora de molts dels autors avui dia considerat clàssics, com Federico García Lorca, Antonio Machado o Vicent Andrés Estellés, per citar només alguns, la poesia anglesa i nord-americana han influït molt en la seua poesia. «En ser filòloga anglesa, he begut d’autors com a T. S. Eliot, Ezra Pound, E. E. Cummings, Emily Dickinson, Walt Whitman, Audrey Lorde...», assegura, si bé en els últims anys s’ha sentit atreta per autores com Ada Salas, Gioconda Belli, Chantal Maillard o Jorie Graham. Totes aquestes lectures, més les seues experiències, li han portat a crear un poemari «molt sincer, profund, delicat, i sobretot, un llibre ple de llum i de vida».

Per a major sorpresa, Ausencias ha estat editada per un segell de prestigi com és Calambur. «Els estic molt agraïda per apostar pel meu poemari i publicar-lo. Vaig enviar el manuscrit a aquelles editorials amb les quals sempre he somiat publicar i finalment vaig rebre un sí per part de Calambur», ens conta. Sens dubte, un premi afegit per aquesta autora que després d’acabar amb aquest llibre de poemes confessa que va tenir la necessitat de tornar a la prosa. «De xicoteta escrivia contes, de fet encara tinc una caixa repleta d’ells. He tornat al relat i estic meditant fer una recopilació d’uns 25 més o menys», assegura, i afegeix «tots amb molt d’humor i tendresa». Per si no fos prou, i en aquest afany per bolcar-se en la paraula escrita ha iniciat l’estructura d’una novel·la. «Tot un repte per a mi», ens diu, però segur que és un repte fascinant.