En NOG, aquesta novel·la psicotròpica signada per Rudolph Wurlitzer, el seu protagonista diu que «el principi de la vida és fabricar closques». La veritat és, si un es para a pensar, que solem tancar-nos en nosaltres mateixos, cada vegada d’una forma més acuitada. Construïm una espècie de cuirassa que, en lloc de protegir-nos, el que fa és encotillar-nos fins a l’asfíxia i que ens aïlla de l’altre, i fins i tot ens separa de la pròpia naturalesa. D’aquí la necessitat d’alliberar-nos per a poder respirar i per a tornar a connectar amb els nostres semblants i amb el nostre entorn.
Molt s’ha parlat en els últims anys de la crisi climàtica en la qual estem immersos, així com d’alentir el frenètic tren de vida que portem, tornant fins i tot als nostres pobles oblidats, a aquest món rural que, malgrat la seua duresa, és un lloc molt més afable quant a que no està tan «contaminat» per aquesta acceleració, aquesta angoixa existencial provocada per la insolidaritat, l’egoisme o la irracionalitat d’un sistema que fa ja molt temps es va corrompre. En aquest sentit, els nostres pobles, aquest món rural, i lluny d’idealitzar-los, sí que permeten alliberar-nos d’aquesta cotilla que en res ens beneficia.
Un problema real
La despoblació rural és una de les grans preocupacions socials (i també polítiques) del moment. Des de la literatura s’ha abordat a través d’una sèrie d’assajos i novel·les en les quals s’ha posat el focus en aquest aïllament i envelliment de la població. Des de l’art s’ha reflexionat igualment, com va quedar reflectit en l’exposició Bio-Lectures. Reflexions de l’entorn natural i rural contemporani que fins fa ben poc es va poder visitar en l’Espai d’Art Contemporani de Castelló, una proposta comissariada per Irene Gras Cruz i en la qual es pretenia despertar una consciència social comuna, així com d’aproximar el medi rural a l’urbà i establir un diàleg amb la intenció d’integrar i fer convergir tots dos mons.
Tenint en compte que les comarques castellonenques són susceptibles i propícies, gràcies a la seua situació i condició geogràfica i climàtica, de protagonitzar cada any que passa un major èxode de persones i, per tant, un major abandó, no és forassenyat pensar en unes certes línies estratègiques —ja siguin de recerca i d’acció— que valorin i restitueixin la importància dels nostres pobles a nivell històric, social i cultural.
És, precisament, la cultura la que està aconseguint visibilitzar de manera exemplar les inquietuds intel·lectuals i, també, les meravelles naturals que amaga la província de Castelló. I és que, gràcies a una sèrie de persones, i a les iniciatives que han posat en marxa en els últims anys, un s’adona que les nostres comarques, els nostres pobles, són agents culturals actius.
Pot ser que el cas de Fanzara i la creació del MIAU hagi estat el més mediàtic fins avui, però el seu «èxit» no hagués estat tal si la proposta no el valgués. Va ser aquest singular museu d’art inacabat una espècie de guia per a altres localitats que han sabut adaptar-se als temps actuals i posar en marxa propostes molt diverses per a donar-se a conèixer i dinamitzar els seus espais. Dos d’ells han presentat aquesta mateixa setmana les seues pròximes edicions en l’Espai Cultural Obert Les Aules de la Diputació Provincial —que amb la seua nova gestió s’està erigint com el que hauria d’haver estat sempre, és a dir, com un element unificador i promotor d’activitats—, com són el MALfest i el Festival Pera, als que caldrà afegir en breu el Capsigrany i el Portsxinel·la.
Poesia i art a l’interior
MALfest és un festival multidisciplinari que té lloc a l’estiu a Ludiente. Del 30 de juliol al 14 d’agost, ofereixen actuacions musicals i de teatre amb la participació especial de la companyia Visitants amb el seu espectacle de carrer Olea, de músics com el percussionista Enric Monfort Barberà i el guitarrista Keko Fontana, així com exposicions d’art gràfic, escultura i fotografia, amb artistes urbans com Cofla o Anna Dobon; a més d’activitats especialment dedicades als més petits.
Per part seua, el Pera és el Festival de Poesia en Espais Rural Oberts creat a l’octubre de 2019 amb la intenció d’oferir un espai per a gaudir i promoure la poesia feta en el món rural i pels poetes dels Ports. La iniciativa sorgeix de l’associació cultural Esboira i de les jornades poètiques Mas de Poetes de Vilafranca. Enguany, presenten la seua quarta edició, que se celebrarà de l’1 al 4 de juliol, sota el lema La poesia mou muntanyes, i on destaca la presència del poeta Josep Pedrals, qui protagonitzarà una acció de poesia escènica el 2 de juliol a les 19.00 hores.
En ECO Les Aules es presentarà també —el 25 de juny— la Mostra de Teatre Capsigrany, una de les veteranes, perquè en aquests vint anys ha demostrat ser capaç d’acostar la cultura i les arts escèniques a Vilafranca i els pobles d’interior de forma autogestionada des de l’associacionisme. Del 9 a l’11 de juliol el teatre de qualitat, els riures, el drama i la màgia arribaran a aquest municipi una vegada més.
I per a rematar, cal parlar del Portsxinel·la —es presenta en ECO el 2 de juliol—, un dels esdeveniments de teatre de titelles de tipus comarcal més important del país, especialitzat en contingut per a públic familiar, infantil i juvenil. Un homenatge al teatre de titelles per a una comarca que lluita contra la despoblació, sense oblidar-nos del FAVA 365 de Vilanova d’Alcolea que es va celebrar el 19 de juny. Com veuen, l’interior de Castelló no es deté, més aviat tot el contrari, es mostra actiu davant l’adversitat, convertint-se en una gran inspiració sobre el poder revitalitzador de la cultura.
