¿Té sentit parlar de Lorca avui? «Parlar de Lorca avui és parlar de nosaltres mateixos», explica Juan Diego Botto, autor i protagonista d’Una noche sin Luna, obra que dirigeix Sergio Peris-Mencheta i que arriba el 12 de desembre al Teatre Principal de Castelló.
La Rota Producciones, Barco Pirata producciones teatrales i Concha Busto producción y distribución presenten aquesta peça basada sobre textos de Federico García Lorca, un text commovedor i sorprenent que ens parla de Lorca des d’una sensibilitat del segle XXI, com si el mateix Federico estigués avui aquí entre nosaltres.
Així, Una noche sin Luna acosta a l’espectador els aspectes menys coneguts de la vida i l’obra del poeta i dramaturg granadí. «El viatge que planteja la funció no és un viatge arqueològic sinó una manera de conèixer a través de la seua obra la nostra pròpia realitat», matisen. D’aquesta manera, l’obra es converteix en una peça viva, atrevida i dinàmica «en la qual la paraula de Lorca, la seua vida i el seu món, serveixen de mirall del nostre».
L’obra recull entrevistes, xerrades i conferències de Federico García Lorca, així com fragments de les seues obres i alguns dels seus poemes. A través d’aquests i de la dramatúrgia de Juan Diego Botto, és el mateix Lorca qui en primera persona acosta el seu món. Amb molta ironia, emotivitat i sentit de l’humor, l’autor va relatant el seu pas per la residència d’estudiants, les crítiques rebudes per Erma, la seua experiència en La Barraca, la seua relació amb la premsa, els seus amors, la tensió dels seus últims anys, i amb tot això el públic es va acostant a temes com el paper de la dona sota la seua mirada sempre poètica i reivindicativa, la necessitat de la llibertat artística i d’expressió, la lluita per la llibertat d’identitat sexual, o la importància de la memòria i les arrels.
Retrobament
Juan Diego Botto i Sergio Peris-Mencheta es retroben en aquest muntatge després de l’èxit d’Un trozo invisible de este mundo, guanyadora de quatre Premis Max, i el fan per a proposar una altra suggeridora experiència teatral que versa sobre l’actualitat i sobre un moment singular en la nostra història, «un moment de cruïlla humana, social i cultural en la qual hem de mirar les nostres arrels per a entendre qui som», expliquen, i afegeixen que «la memòria i la llibertat d’expressió i de creació artística són els dos pilars sobre els quals descansa la peça».
Els clàssics, sempre actuals
Quan a García Lorca li van preguntar en una entrevista pels motius que li van portar a involucrar-se en La Barraca va citar, com de costum, la necessitat de donar a conèixer el valor dels nostres grans clàssics; la possibilitat d’acostar a Lope de Vega o Calderón de la Barca a gent que mai els havia vist representats. És més, la possibilitat d’acostar-los a gent que en molts casos, no havia vist si més no una obra de teatre en viu. Però va afegir una cosa més, va afegir que no tenia voluntat de fer representacions arqueològiques. No tenia sentit mostrar les obres dels nostres clàssics si no era per a fer-los vius avui, per a extreure d’ells allò que ens apel·la directament, aquell sentit profund que ens parla d’alguna cosa que resulta pertinent avui dia.
Aquesta mateixa idea subjeu en aquesta proposta amb la qual no pretenen portar a Lorca per a fer un exercici d’arqueologia «si no per a, de la seua essència, rescatar allò que trobem pertinent avui, allò que ens interpel·la i ens il·lumina per a generar un diàleg viu amb els espectadors d’avui dia». I és que, asseguren, «no és cap descobriment dir que Lorca va ser un dels nostres autors més visionaris. La mescla de saviesa popular i culta, de llenguatge pròxim i alhora poètic, de compromís social i polític amb arrelament a la terra i a les tradicions, d’innovació i tradició converteixen a Federico García Lorca en un poeta, en un autor que sempre val la pena revisar perquè sempre té alguna cosa que aportar-nos».
Però potser el seu profund coneixement de l’ésser humà, dels secrets del cor d’homes i dones és el que manté el seu teatre i la seua poesia tan pròxima i eterna.
Una noche sin Luna és una peça dinàmica, atrevida, actual, pegada a la realitat i l’actualitat i alhora reveladora sobre la vida de Federico García Lorca. És, també, un constant joc de miralls i il·lusions entre el passat i el present. I com tot l’escrit per Juan Diego Botto, l’obra no eludeix el compromís, l’emoció i l’humor; i com tot el dirigit per Sergio Peris-Mencheta, la funció no eludeix tampoc el joc i el lúdic. Teatre per a somiar.
