L’art com una galàxia d’«intencions intenses». Així és com Jean-Yves Jouannais defineix l’art en la seua obra Artistas sin obra: I Would Prefer Not To (Acantilado) i quan un pensa en Pilar Dolz no pot menys que donar-li la raó, ja que l’artista i galerista castellonenca ha generat al llarg de tota la seua trajectòria un espai únic, vastíssim com pugui ser una galàxia i replet d’intencions molt intenses que tenen com a nexe comú la cerca incessant de satisfer una sèrie d’inquietuds intel·lectuals, així com generar una via d’expressió i enteniment mutu.
Són més de quatre dècades dedicada en cos i ànima a l’art. Més de quaranta anys generant, compartint, reflexionant. Una vida de troballes, de semblances i afinitats, d’estudi, en la qual sempre ha tingut clara una cosa: el compromís. Sí, així és. Pilar Dolz és, abans de res, una persona compromesa, algú que sempre ha buscat la manera que prevalgui la llibertat i la veritat. Per a això es va servir primer del seu propi art, dels seus gravats i, més tard, de la galeria Cànem, que dirigeix al costat de Rafael Menezo, i que és un veritable referent dins del món de l’art contemporani a Castelló, en la Comunitat Valenciana i a nivell nacional, perquè no poques galeries poden presumir d’un recorregut com el que han protagonitzat i protagonitzen fins i tot avui, de la seua perseverança.
Una artista, sí
És Pilar Dolz una de les cares visibles de la cultura castellonenca, d’això no hi ha dubte. No obstant això, potser la seua faceta com a artista haja passat una miqueta desapercebuda, d’aquí ve que la present exposició que protagonitza en el Museu de Belles Arts de Castelló vinga a solucionar aquesta petita «injustícia». Així, sota el títol Pilar Dolz i l’ofici de gravar, els castellonencs tenen l’oportunitat de contemplar una selecció de la seua obra gràfica original —una obra que mai ha deixat de costat—.
Comissariada per Antònia Vila, el públic es troba enfront d’un bon nombre de peces que han estat exhibides en centres d’aquí i de fora, una producció que, com bé remarca Vila, «és fruit de la seua formació desenvolupada en diversos tallers nacionals i internacionals». I és que Dolz es va formar en els tallers d’arts del llibre de Barcelona, en l’Acadèmia Pietro Vanucci de Perugia, en l’Institut Estatal d’Art, Acadèmia Rafaello en el Palau Ducal d’Urbino, a Itàlia... Una dona, una artista, que sempre, des dels seus inicis, es va mostrar inquieta i que va adoptar tot l’après enriquint la seua visió, tant personal com artística.
Xilografies i litografies, en diversos suports i amb diferents materials, totes elles mostren «un camí essencial cap a l’abstracció de relats íntims, sempre des de la consideració i l’amor de l’ofici i el compromís», tal com assenyala Antònia Vila. Certament, el profús coneixement que Dolz posseeix de la tècnica del gravat és extraordinària, com a extraordinària ha estat sempre la seua labor per promoure i difondre els llenguatges contemporanis de l’art, i per donar a conèixer, a través de la seua faceta com a galerista, a alguns dels artistes més importants de Castelló en l’últim (gairebé) mig segle.
Llenguatge artístic
Revolucionària i avantguardista, Pilar Dolz sempre ha lluitat, com assenyalàvem anteriorment, per la defensa de les llibertats i, principalment, pels drets de la dona.a estat i és una activista, i en el seu treball un pot advertir aquesta responsabilitat de, com escrivia Iris Murdoch, «escapolir-nos de la història i aconseguir la comprensió d’una idea universal de l’ordre que després apliquem al món sensible». Això és, en definitiva, la llibertat que abraça Pilar Dolz, qui no ha deixat de buscar i treballar per a aconseguir un llenguatge artístic que li és propi i que un pot identificar perfectament, fruit d’un domini de la tècnica i, sobretot i principalment, fruit d’una actitud reflexiva i perseverant.
Dolz ha portat el nom de Castelló a nombroses fires d’art internacionals i de l’Estat. És, dit d’una altra manera, una veritable ambaixadora d’aquesta província, de les nostres comarques. Ja era hora que se’l reconegués aquesta labor, com també era hora d’aprofundir en la seua faceta artística.
Fins a l’1 de maig es podrà visitar aquesta mostra. No ho dubten, i vagen a veure-la.
