Julio Cortázar solia dir que el jazz «és com un ocell que migra o emigra o immigra o transmigra, salta barreres, burla duanes, alguna cosa que corre i es difon». Certament, el jazz és una cosa lliure, sense lligams. L’autor argentí, amant d’aquest gènere, insistia en això en veure el jazz «com un modest exercici d’alliberament».
El jazz impregna, cala profund, i tot aquell que decideix obrir-se a aquesta música veu i sent la vida d’una altra manera, es veu i se sent un mateix d’una altra manera, molt més lleuger, gairebé ingràvid.
Aquesta sensació, gràcil i evanescent, és la que impera si un es deixa portar quan assisteix a un concert de jazz. És una experiència única, massa temptadora per a no voler formar part d’ella, per a no voler formar part d’aquesta atmosfera de ritmes i sons en els quals tot és possible. I, clar, un cau, i peca, si és que abandonar-se a aquest plaer pot considerar-se un pecat, i tanca els ulls i mou els peus de manera frenètica. La cadència i el compàs marcats, la mètrica, tot l’inunden, i és llavors quan venen els aplaudiments, els crits, el goig, aquests amplis somriures dibuixats en el rostre que són el símbol inequívoc de la felicitat suprema, de la llibertat.
La música té un poder extraordinari de transformació. I el jazz és una prova palpable d’aquest canvi, d’aquest poder. No és estrany que existeixin tants «adeptes» per tot aquest món, fanàtics —en el bon sentit— que necessitin protagonitzar una vegada i una altra aquesta vivència. D’aquí la necessitat i importància dels festivals de jazz, on es reuneixen en un mateix programa diferents veus i estils, diferents punts de vista i sentiments, que no fan sinó enriquir i engrandir encara més aquesta cosa apassionant que anomenem jazz.
XXX Jazz a Castelló
Del 24 al 27 de febrer, Castelló viurà una nova edició del seu festival de jazz. Seran vuit els concerts d’aquesta trentena edició d’una cita que, malgrat tot, segueix en peus i amb ganes de ser un referent en la Comunitat Valenciana.
Serà aquest Jazz a Castelló un festival amb nom de dona, dones fortes totes elles, posseïdores d’un talent sensacional. Amb Andrea Motis com a cap de cartell i gran atractiu del certamen al capdavant, s’uneixen altres figures de contrastada trajectòria com la pianista japonesa Eri Yamamoto, o les castellonenques Xiomara Abello i Àngela Furquet, a més de la vocalista Joy Ene o Joana Cebolla.
Els carrers de la capital de la Plana, el Teatre del Raval i l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló seran els escenaris que albergaran el XXX Jazz a Castelló que s’inaugurarà aquest dijous, 24 de febrer, en el Raval —a les 20.00 hores— de la mà de l’Elevan Jazz Ensemble & Xiomara Abello, que rendiran un especial homenatge a la figura de l’històric jazzman Duke Ellington, amb composicions originals arreglades especialment per a la formació amb saxos, trompetes, trombons, piano, contrabaix, bateria i guitarra, sota la direcció musical de Diego Barberà.
El divendres, dia 25, hi haurà triple sessió. En primer lloc, als carrers del centre de la ciutat es realitzaran cercaviles a partir de les 18.30 hores on els sons propis de Nova Orleans, a l’estil dixieland, seran protagonistes gràcies a la Jazz Street Marching Band. Serà aquesta actuació la que precedeixi en el Raval, a les 20.30 hores, a la de vocalista Joy Ene al costat de la Nuuluu Jazz Orchestra, amb una fusió afrojazz combinada per riquíssimes harmonies de la mà del compositor nord-americà Wes Case al capdavant de la banda.
Aquest mateix dia, també en el Raval —22.30 hores—, Joana Cebolla actuarà acompanyada pel seu quintet per a compartir amb el públic el seu swing jazz manouche. Amb arranjaments propis i un grup de músics experimentats que l’acompanyen, la trombonista presentarà a Castelló Better Go, el seu primer treball discogràfic, on combina la sonoritat clàssica amb arranjaments atrevits per a aconseguir un repertori heterogeni i interessant per l’espectador.
El 26 de febrer, el públic castellonenc podrà gaudir amb el folk mediterrani del grup Tria, amb Àngela Furquet al capdavant d’una formació que torna al Raval de Castelló, a les 19.00 hores, amb la seua fusió de jazz i sons de la terra amb nou treball sota el braç després d’una gira que els ha portat per Mèxic, Cuba, París, Bilbao, Madrid i Barcelona.
Els castellonencs Mind In Black Organ Trio posaran la nota més blues, funk i boogaloo amb influències del soul i el jazz de més ampli espectre en l’última jornada del festival, la dominical, a les 12.30 hores, també en el Raval, on a la tarda, i a manera de clausura, la pianista Eri Yamamoto encapçalarà —a les 19.00 hores— una actuació al costat del Fernando Marco Quartet on viatjaran per composicions pròpies i estàndards clàssics del jazz, amb l’estrena d’una peça per a l’aniversari, i fusionant la tradició més mediterrània amb la cultura japonesa.
Andrea Motis
Amb la música d’ídols de la talla de Louis Armstrong i Chet Baker, la jove trompetista i cantant Andrea Motis porta, juntament amb Joan Chamorro, sorprenent el públic des de 2012, any en què Quincy Jones es va fixar en ella i la va convidar a compartir escenari en el Festival de Peralada.
Serà Motis l’estrella del Jazz a Castelló 2022 en el concert que protagonitzi el dissabte, 26 de febrer, a les 20.30 hores, en l’Auditori castellonenc, fruit de la col·laboració de l’Ajuntament de Castelló i l’Institut Valencià de Cultura (IVC). En ell, la vocalista i trompetista presentarà Emotional Dance, publicat amb l’històric segell Impuls Records, acompanyada per dos il·lustres de l’escena valenciana com Perico Sambeat i Voro García. Jazz en estat pur.
