Un dels «serveis» de la fotografia és documentar una sèrie de fets o esdeveniments. Aquesta funció de registre i arxiu ha estat bàsica a l’hora de desenvolupar una memòria gràfica i per a fer-nos una idea, ara, d’uns certs aspectes i/o realitats del passat. Així, podem definir la fotografia com un instrument de caràcter social, que no sols forma part de la vida quotidiana sinó que la plasma en un cert sentit, convertint-se així en un mitjà de comunicació més, però també en objecte d’estudi i, com no, de reinterpretació.
Relacionadas
La fotografia va aparèixer en el segle XIX i aviat es va convertir en un element democratitzador de l’art. Així mateix, la seua capacitat per a reproduir la vida social d’una forma més aviat fidedigna i pròxima a la imparcialitat va provocar que la seua importància augmentés fins al punt de convertir-se en un dels mitjans més eficaços per a modelar les nostres idees i influir en el nostre comportament.
Aquesta manera d’influir, de marcar o de dibuixar el pensament és, potser, una de les qüestions més atraients i polèmiques que es donen entorn de la fotografia avui, perquè la imatge respon a la necessitat cada vegada més urgent de l’ésser humà de donar expressió a la seua individualitat. No obstant això, hi ha un altre aspecte a tenir en compte, com és la capacitat d’establir un diàleg comú o de connectar amb el nostre passat. A això respon, per exemple, el projecte La guerra de les imatges, un cicle que presentarà el MUCC (Museu de la Ciutat de Castelló) aquest pròxim dimarts, 17 de maig, a la sala de conferències del Menador, Espai Cultural —a les 18.00 hores— i que neix al voltant de la fotografia actual com a eina per a la creació, intervenció i reflexió sobre les potencials mirades en la Guerra Civil Espanyola inspirades a la província de Castelló.
Tres mirades
Christian Robles, Jesús Monterde i Julián Barón són els protagonistes d’aquesta iniciativa. Bé, en realitat ho són les seues imatges o projectes fotogràfics. Tres treballs molt diferents entre si, quant a concepció i materialització, però el nexe dels quals en comú és girar la mirada cap al passat però des d’una perspectiva contemporània. Calle Mayor, Maquis i El laberinto mágico són els títols d’aquests tres assajos que formaran part d’una projecció en el refugi antiaeri de la plaça Tetuan de Castelló -del 18 al 21 de maig-. Al costat de les imatges, apareixen també els textos de Lidón Forés, Raül González Devís i Marta Martín, que venen a complementar el discurs, a més d’explicar de forma més clarivident cadascun dels treballs.
Així, Forés escriu sobre Calle Mayor, de Christian Robles. En el seu text, titulat Elogio a lo que continúa, remarca com el present treball «ens situa en l’actualitat i ens introdueix en l’eix vertebral d’una localitat real, Albocàsser, que es manté viu i dona mostra d’això». La localitat castellonenca va ser objecte dels aparells alemanys de bombardeig en picat Junkers Dj. 87 A Stuka. Tres bombes de 500 kg van caure sobre el carrer i plaça Major d’Albocàsser i ara, 82 anys després, Robles ens situa sobre aquesta via principal fustigada en el passat però que es manté viva i alegre. Un veritable manifest vital.
Per part seua, González Devís destaca de Maquis que les fotografies de Jesús Monterde «representen un viatge a un dels moments més tràgics del nostre passat». «Anys de violència, de por, de terror, de clandestinitat, de fugides i amagatalls. De brutalitat i de persecució. I de silencis», matisa, i afegeix que tot això ha sabut captar el de Benassal.
Finalment, Marta Martín aprofundeix en El laberinto mágico de Julián Barón, un treball que ja es va poder veure en l’Espai Cultural Obert Les Aules i que parteix de les recreacions històriques d’episodis de la Guerra Civil espanyola.
Tres treballs, una reflexió sobre el nostre passat recent. Un projecte necessari.