Manuel Emilio Castillo: "El poeta és el que diu en la seua poesia"

Fa uns dies la ciutat de Castelló va recuperar a un dels seus poetes destacats, Manuel Emilio Castillo. Després de molts anys residint a València, ja fa un temps que l’autor torna a viure a la capital de la Plana, i amb la presentació a la llibreria Babel del seu últim poemari, Luz profunda, es va escenificar aquest retorn, amb la presència de Vicent Galmés i Rosa María Vilarroig com il·lustres amfitrions. Castillo va ser un dels impulsors de l’Ateneu de Castelló, però no va ser fins 2004 quan va publicar el seu primer llibre, Hierba nueva. Entre la seua obra destaca la trilogia del silenci: Diálogos internos (2012), El árbol del silencio (2015) i Desierto (2018). A més, la seua antologia Palabra tuya va ser un dels llibres recomanats per l’Associació d’Editors de Poesia d’Espanya en 2020.

A les pàgines de la seua nova obra trobem al propi autor, ja que com ell reconeix, «la meua poesia i jo som el mateix, la meua poesia soc jo». Així, trobem la personal concepció de l’escriptura que té Manuel Emilio Castillo en els seus propis poemes, en versos com «Vivo en el hogar de mi lenguaje». Per a ell, l’escriptura naix «de la necessitat de donar-li un significat, un sentit a la vida», fins el punt d’afirmar que «sense la poesia només seria un mort que encara camina». Per això considera que «la poesia es l’única divinitat que tinc i adore, amb ella oblide els meus problemes però sobretot m’oblide de mi mateix i trasllade els meus sentiments al paper».

Buscador incansable de la bellesa en allò que és invisible, el poeta castellonenc ha dedicat aquest nou poemari a Tomás Valladolid Bueno, «un bon amic que m’ha ensenyat molt».

A l’hora de donar forma als seus poemes, Castillo confessa que «tracte d’expressar el que senc, però l’explicació final és el que el lector sent al llegir-los». Per això dona un consell a qui òbriga les pàgines de Luz profunda: «Per a traure la vertadera essència d’aquests poemes, cal rellegir-los una vegada i una altra».

Reescriure i reescriure

Un procés que el mateix autor afronta, fent contínues modificacions en els seus versos. Així ho va explicar durant la presentació a Babel, on va mostrar un exemplar del llibre ple de comentaris fets a mà. «He retocat mil vegades els poemes de Luz profunda després d’haver-se imprés, ja que considere que una obra artística mai està acabada, i el mateix Leonardo da Vinci continuaria fent retocs en la Mona Lisa si encara visquera hui en dia». Com diu un dels seus versos, «Camino hacia la cumbre de este poemario inacabado», fins el punt que ha pensat en proposar a l’editor una segona edició que incloga els canvis que ha fet.

Castillo dona forma a poemes breus, «en els quals tracte de condensar els meus pensaments i sentiments en un treball de correcció contínua, polint i polint, com podant fins a trobar l’essencial, i retocant contínuament ja que em mou més el dubte que la fe i pense que en poesia menys és més».

En Luz profunda, com diu al principi, «He aquí el desafío de ser tu voz, el hallazgo que poetiza el silencio». En eixa recerca el llibre es divideix en tres parts: Luz latente, Luz visible i Luz iluminada, per acabar amb les paraules «...seré quien quiero ser, mirada de luz profunda».

"Independent"

El lector, doncs, trobarà en aquestes pàgines ni més ni menys que la pròpia ànima de l’autor, qui es despulla sense pudor davant un públic sense el qual, reconeix, «no hi hauria poesia, ja que aquesta necessita al lector, encara que puga ser una minoria».

Castillo fa així referència al tradicional caràcter minoritari de la poesia davant altres gèneres literaris com la novel·la, al temps que denuncia «un mercantilisme enganyós que ha fet molt de mal», i que porta a que no sempre el més venut siga el que té més qualitat. Per això «m’afilie a la independència, sense buscar premis, que són pur màrqueting, ni cap protagonisme», afirma, al temps que creu que «el poeta no és el que diuen els grans crítics que és, és el que diu en la seua poesia». 

Projectes

El treball literari del castellonenc no acaba amb Luz profunda. Ja ha finalitzat el poemari Declaración jurada, del qual assegura que «m’he dit a mi mateix que no vaig a fer més retocs», i està immers en un nou projecte que es titularà Dícese tú y yo. Però després ja avança que es jubilarà com a poeta. «Hi ha autors d’un llibre i altres de varies obres. En el meu cas, crec que amb el que tinc en marxa hauré complit i així no moriré, deixaré un record per als amants de la poesia, i el màxim que puc deixar es que em consideren bona persona».

Respecte a la seua tornada a Castelló, el poeta reconeix que «fins fa poc em sentia un poc foraster a la meua terra, però ara torne a ser orellut i estic desbordat per l‘acollida tan emotiva que m’han donat des que he tornat». 

Suscríbete para seguir leyendo