A l'estiu, tot el món llegeix?

El temps, aquest gran enigma. Controlar el temps, aquesta gran aspiració. Sentim una necessitat per voler detenir el temps, estirar-lo al màxim, prolongar-lo... Per a què? Principalment, per a gaudir d’aquells moments que veritablement ens omplen de goig, aquests instants en els quals creiem que la vida i tot quant hi ha en ella és el més extraordinari que existeix. No obstant això, disposar del temps al nostre antull és un veritable luxe, més en aquests temps on la immediatesa i el frenesí han guanyat la partida a l’assossec i la calma.

Serà que a l’estiu, durant les vacances, sí que som amos del nostre temps? Serà veritat que, a l’estiu, tothom llegeix com diu que llegeix? Tendim a pensar que sí, mentre no es demostri el contrari. I per aquesta mateixa raó, perquè tothom llegeix durant el seu període de descans vacacional, recomanem un any més algunes lectures que creiem interessants per a expandir les seues ments, que falta ens fa en aquests temps en els quals, pel que sembla, uns quants pretenen retrocedir als temps de l’edat mitjana.

Recomanacions

Per a començar aquest singular llistat de lectures, una que molt probablement ningú s’espera, no per res, sinó perquè la seua editorial és pràcticament una desconeguda. Es tracta de Jonas Mekas. El paraíso recobrado, de Mireya Hernández, i que publica Zut Edicions. Una obra breu amb un text immens en el qual l’escriptora ordeix una espècie de diàleg amb el cineasta d’origen lituà, una referència absoluta del cinema experimental (encara que aquest terme mai li va agradar) nord-americà del segle XX i figura icònica de la contracultura. 

La producció de Mekas, la seua manera d’entendre la cinematografia com un art, és també protagonista d’un altre llibre especial, Destellos de belleza (Caja Negra), una publicació que és en realitat una recopilació d’alguns de les anotacions del propi cineasta, una espècie d’anecdotari que fa les delícies de tots aquells que van estimar i estimen el seu art, plagat de personatges fascinants i moments de gràcia. Per a tot aquell que vulgui endinsar-se en el costat més íntim i personal de Mekas, aquestes dues obres són imprescindibles, com també ho és el projecte literari de Mariana Travacio, que ha tornat a les llibreries del nostre país amb Me verás caer, de nou publicada per aquesta meravella que és l’editorial Las afueras. 

En aquest llibre, el lector es trobarà amb una sèrie de contes on la dona és protagonista i on tots i cadascun dels personatges semblen debatre’s entre saltar o no al buit existencial. De nou, Travacio sorprèn amb la umanera de narrar aquestes històries, igual que Briggite Giraud en la seua aclamada Vivir deprisa que ens arriba de la mà de Contraseña editorial (amb traducció de María Teresa Gallego Urrutia) i que li va valer el prestigiós Premi Goncourt. L’autora francesa desplega una estructura original per a acostar-nos una història de duel que va més enllà en estar la seua prosa impregnada de símbols anodins però que conformen tot un mapa emocional complex i fascinant.

Més llibres

No voldríem deixar passar l’oportunitat de recomanar també la lectura d’aquestes històries mèdiques a Nova York de Nuria Mendoza i que apareixen sota el títol Un pájaro bajo la cama (Jekyll & Jill), com tampoc volem oblidar-nos dels contes zen de Manuel Astur que ha publicat Satori, En el cielo, una nube. D’igual manera, us incitem a submergir-vos en El violín de Fayenza (Periférica), de Champfleury, amb traducció de Carla Fonte Sánchez, i l’obra La paciencia del agua sobre cada piedra (Eterna Cadencia), d’Alejandra Kamiya, el secret milor guardat de la literatura argentina. 

Suscríbete para seguir leyendo