El mercat de l’art ha augmentat al voltant d’un terç des de 2009, de 39.500 milions de dòlars a 67.800 milions de dòlars, una xifra que s’ha pogut aconseguir, en paraules de la gran experta Clare McAndrews, autora de l’últim informe del Mercat de l’Art que publica Art Basel i UBS, gràcies a la «major diversificació global tant de compradors com de venedors; creixement en el número i la riquesa de compradors d’alt poder adquisitiu; l’expansió del mercat contemporani, tant en termes d’artistes com de rang geogràfic; així com la pujada de preus que s’està aconseguint per a les obres individuals».
¿Aquesta expansió ha estat la mateixa a Espanya? ¿El col·leccionisme privat nacional es pot equiparar al de la resta de països? ¿Està el col·leccionisme espanyol en crisi? I, el més important, ¿es compra art a Espanya? ¿Qui són aquests compradors, quin és el seu estatus social?
La concentració de la riquesa en uns pocs és cada vegada més descarada, la qual cosa diu poc, o molt poc, de tots nosaltres com a societat. La desigualtat és major, i majors són els problemes i tensions que es produeixen per aquesta falsa sensació de benestar social que un dia ens van vendre com la panacea. El poder adquisitiu de milers de famílies al nostre país minva amb passes de gegant, i aquesta és, potser, una de les raons per les quals l’art, i la cultura en general, genera tan poc interès per a les seues butxaques. Certament, la majoria prefereix gastar-se els pocs euros que li queden en prendre unes cerveses abans que adquirir una obra d’art. ¿O m’equivoco? Potser és així, tenint en compte que en breu se celebrarà la desena edició de la Fira d’Art Contemporani de Castelló, MARTE, una cita que sempre s’ha destacat, o que ha volgut diferenciar-se de la resta per aquesta raó, per promoure un col·leccionisme amateur.
Des dels seus inicis, en MARTE un pot trobar obres d’un rang de preus ampli
Efectivament, des dels seus inicis, en MARTE un pot trobar obres d’un rang de preus ampli, i això fa que la sensació de poder fer-se amb una peça artística no sigui tan vertiginosa com en altres cites on els preus són inassolibles per al 99% de la població.
A destacar
¿Què sobresurt o ens sembla més interessant d’aquesta desena edició de MARTE? Farem com els francesos i reivindicarem el que és nostre com el millor, clar. I és que no podem obviar la presència d’artistes com Altea Grau, Gema Quiles i Lara Ordóñez, així com altres figures de rellevància per a l’art castellonenc i valencià com Rossana Zaera, Mar Arza, Lucía Moya o Xavier Arenós, a més de Natalia Lobato, Carlos Asensio i Lidón Forés. Per a nosaltres, això és i serà el millor de la fira, perquè la qualitat dels nostres artistes està fora de tot dubte.
No podem obviar la presència d’artistes com Altea Grau, Gema Quiles i Lara Ordóñez
Així mateix, cal no oblidar que Marina Núñez és l’artista convidada enguany. Per a l’ocasió, la palentina presentarà un projecte titulat Fluye, en el qual podrem veure el seu corpus teòric i plàstic, centrat en la representació d’éssers diferents, aberrants, monstruosos, els que existeixen al marge o en contra del cànon. Com diuen des de MARTE, «els cossos anòmals que poblen els seus quadres, imatges o vídeos parlen d’una identitat metamòrfica, híbrida, múltiple».
Del 8 a l’11 de juny tot amant de l’art té una cita obligada amb MARTE. I qui no ho sigui, també, ja que mai sap si podrà enamorar-se de les pràctiques artístiques contemporànies, aquelles que parlen de nosaltres mateixos a través d’un llenguatge creatiu i, a vegades, abstracte, però necessari.
La programació completa està al web feriamarte.com
