HOMENATGE Paula Antolí, una vida de groc

La canterana va debutar en Repte Iberdrola després de 15 anys defensant els colors del Submarí

HOMENATGE Paula Antolí, una vida de groc

Debutar en una categoría nova sempre és especial. Més encara si ho fas després de 15 anys defensant els mateixos colors. El darrer dissabte, la canterana vila-realenca Paula Antolí va gaudir dels seus primers minuts amb el femení A en Repte Iberdrola, la segona categoria del futbol espanyol.

Per a ella el debut va ser un moment únic. «Vaig estar nerviosa tot el partit. La veritat és que no m’ho esperava. Vaig entrar per la lesió de la meua companya María Sanjuán. No és agradable ni fàcil debutar en eixes circumstàncies. Estava molt pendent de com estava ella i en eixos moments no és fácil centrar-se en el joc». Tot i això, la portera va cuallar un excel·lent partit, i li va donar un valuós punt al seu equip.

L’estrena en Repte Iberdrola recompensa 15 anys vestint la samarreta del Villarreal CF. No debades Paula Antolí va donar les seues primeres pases en el món del futbol amb només sis anys en un dels prebenjamins del Submarí. «Vaig arribar en la temporada 2004-05. Vaig estar jugant amb xics fins alevins, quan vaig donar el salt al femení aleví, que llavors era el femení C i jugava en futbol-7».

Des de l’arribada de Paula al club groguet, el futbol femení ha evolucionat molt. «Vaig tindre la sort d’arribar al Villarreal CF, que ja tenia secció femenina. Les xiques de la província que volien jugar a futbol havien de vindre ací o inscriure’s en algún club de València. Han canviat molt les coses per a bé, m’alegra molt».

«Des del primer dia he volgut ser portera. Abans de jugar a futbol, anava a veure el meu germà i un dia em vaig fixar en que, a l’equip rival, la portera era una xiqueta. En eixe moment vaig decidir que jo volia ser com ella. A més, era xicoteta i no tenia prou amb només tocar el baló amb els peus, també volia fer-ho amb les mans», bromeja la jugadora.

Compartir equip amb xics durant els seus inicis mai va ser un obstacle. «Els meus companys, entrenadors i el club sempre em van tractar com una jugadora més. Alguna vegada escoltaves en els partits algún comentari de pares o rivals, els quals s’estranyaven de que fos una xiqueta. No m’agradaven, però em motivaven per a fer-ho millor».

Tot i haver jugat de manera ocassional en el femení A, Paula Antolí és la portera habitual del filial groguet, que enguany competeix en Segona Femenina.

Lluny de la gespa, estudia Magisteri. «Estic en el darrer any i no tinc molt de temps entre el futbol i els estudis. De fet, abans era entrenadora del femení de futbol-8. Trobe a faltar les meues xiques, i quan m’ho permeten els estudis, m’agradaria tornar a entrenar».

Després d’una vida com a grogueta, el millor record de Paula en el club és haver rebut, en 2014, el reconeixement als seus 10 anys al Villarreal CF. «És un orgull que reconeguen la teua trajectòria i la fidelitat a uns colors”, recorda la portera, que continua defensant els colors del Submarí amb la mateixa passió que el primer dia.

Pulsa para ver más contenido para ti