«L’ús social del valencià és i serà el principal repte de la nostra institució»

--Castelló o Castellón?

-L’Acadèmia Valenciana de la Llengua sempre ha sigut partidària de recuperar els topònims històrics dels nostres pobles. Això és lògic. Cal recuperar els orígens dels noms, sense que això implique cap connotació política o ideològica. És com recuperar la pedra original de la frontera de la casa que, amb els anys, ha rebut capes de calç fins a perdre la imatge primitiva. En el cas de la ciutat de Castelló de la Plana els testimonis històrics són tan evidents que no n’hi ha dubte. Superat el debat, Castelló és el nom tradicional i cal respectar-lo.

--Entén la polèmica que hi ha, o que hi va haver, en aquest tema?

-Moltes vegades, els interessos polítics o electorals provoquen confrontacions o polèmiques que, des del punt de vista historiogràfic i científic, no tenen raó de ser. Jo soc medievalista i les coses són com són. Dit això, si vosté es troba més còmode dient Castellón en lloc de Castelló, el ciutadà és lliure, però el nom històric i legal, ara com a forma única, és Castelló.

--Per què de vegades costa tant separar la llengua de la política?

-Eixa pregunta me la faig també jo. Per què? Mire, la llengua és una ferramenta per a comunicar-nos les persones, no per a alçar murs. Però en el nostre cas, tenim una llengua minoritzada que cal protegir com si fora una espècie en via d’extinció. Per això, pensar, com fan alguns polítics, que més valencià és posar en perill el castellà, demostra una gran dosi d’ignorància, de demagògia i de menyspreu per la llengua.

--Creu que actuen els polítics amb la responsabilitat suficient en aquest i altres temes relatius a l’ús del valencià?

-Des de l’Acadèmia sempre hem expressat la idea d’excloure el valencià del debat polític. La llengua és del poble, la llengua és dels valencians. Ningú té dret d’apropiar-se d’un patrimoni que és de tots els ciutadans. Quan els polítics comprenguen que ells van i venen guanyarem tots. L’Acadèmia, com a institució normativa, ha manifestat en diverses ocasions les seues discrepàncies amb les decisions dels responsables polítics, els d’abans i també els d’ara. Les nostres recomanacions per a aconseguir que la llengua siga integradora són de domini públic. La més recent en referència al requisit lingüístic. Com diu un amic meu, l’Acadèmia és com una estació, mentre que els polítics estan de pas com els trens.

--Quin paper ha de tindre la radiotelevisió valenciana a hores d’ara?

-Ens agradaria que fora un mitjà de comunicació potent, vertebrador de la realitat social i lingüística del territori, innovador, modern, de proximitat i de servei públic. Hui els mitjans de comunicació han canviat molt, com també la forma de comunicar. Hem entrat en l’era digital. Però, un mitjà públic i en valencià és imprescindible.

--Quins són els principals objectius de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en aquest mandat?

-Ja hem passat l’equador de l’actual mandat, que ha coincidit amb la primera renovació d’un terç de la institució. Això ha suposat acabar amb el període de tutela que les Corts Valencianes tenien sobre la institució. Després de quasi vint anys, l’Acadèmia ha guanyat pes i també el respecte de molts d’aquells que no creien en ella. En eixa línia, la nostra voluntat és ser cada vegada més una institució útil per a la societat valenciana.

--Com definiria l’estat de salut actual del valencià?

-Jo soc optimista sobre el futur del valencià, però no soc ingenu. Ens queda molt camí per recórrer i molts entrebancs per superar. Ho veiem cada dia. Hui parlar valencià, defendre els drets lingüístics, reclamar una major presència del valencià, tant en les institucions com en el carrer en general, és sinònim, per a alguns, d’un valencianisme mal comprés. I res més lluny de la realitat. Si els valencians no som capaços d’estimar el valencià i valorar-lo, no esperem que vinguen de fora a fer-ho. Eixe és el perill real.

--I en clau futura. Quins són els majors reptes que afronta el valencià?

-Mire, els valencians som un gran poble. Des de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua hem treballat i treballem a diari per a fer que la nostra llengua siga més forta cada vegada. Considere que hem aconseguit avançar en eixa direcció. Hui la visibilitat del valencià és major. Podem dir que hem eixit d’un aïllament lingüístic. S’han aconseguit molts dels objectius pels quals es va crear l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’ús social del valencià és i serà el principal repte de la nostra institució, juntament amb la projecció de l’Acadèmia. Com a president de l’AVL i com a vila-realenc eixe és el meu desig.