+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

ART

La finalitat anímica i estètica de Marte

La IV edició de la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló tindrà lloc del 16 al 19 de novembre a l’Auditori

 

Propostes. Durant la fira veurem les obres d’artistes com Cristina Silván o Fermín Jiménez. -

Propostes. Durant la fira veurem les obres d’artistes com Cristina Silván o Fermín Jiménez. -

Eric Gras
12/11/2017

Más fotos

Castelló aterra a MARTE.

Ver galería completa

Castelló aterra a MARTE.

Ver galería completa

Castelló aterra a MARTE.

Ver galería completa

En mirar cap amunt sempre aconseguim albirar detalls que ens eren del tot desconeguts. És una perspectiva enriquidora, ja que complementa aquesta visió rutinària de la realitat. Acostumats, com estem, a fixar la mirada cap endavant, o més aviat cap avall, tímids o temorosos del que pugui passar si anhelem aspirar a cotes més elevades, aquest cop d’ull cap al cel i les estrelles, cap al més enllà, suposa una injecció d’adrenalina.

Els més espavilats, és a dir, aquelles persones que sempre han necessitat sentir que la seua vida està molt lluny de romandre anònima o ignorada per la gran majoria, han buscat comprendre, des de fa segles, què hi ha a l’altra banda de l’estratosfera. Aquest món ple d’astres, cometes, meteors, aquesta matèria i energia fosca... El cosmos o univers resulta fascinant, i d’entre tots els planetes més propers al nostre, si n’hi ha un que ha despertat l’interès de molts literats i cineastes, d’estudiosos, és, sens dubte, el planeta vermell, Mart.

Ja en l’Antiguitat, en època dels romans, es va decidir batejar a aquest planeta en honor al seu déu de la guerra —Ares en la mitologia grega—. Des de llavors, ha hipnotitzat i fins i tot obsessionat a més d’un curiós. Això és així perquè Mart, el Sistema Solar i la resta de galàxies que conformen l’Univers sempre ens ha sobrepassat. Quan vam arribar a tenir consciència de la seua grandesa vam començar a qüestionar-nos sobre el nostre paper en tot aquest sistema tancat que conté energia i matèria adscrites a l’espai-temps i que es regeix fonamentalment per principis causals. Res té sentit, en realitat. No per a nosaltres, simples mortals, éssers d’una vida caduca, el pas dels quals per aquest planeta Terra sol ser una mera anècdota en aquesta relació d’espai-temps que conforma l’univers. Però no sucumbim davant aquest discurs una mica pessimista, ja que si alguna cosa ha demostrat i segueix demostrant l’ésser humà és, precisament, la seua capacitat de sorpresa i superació.

Precisament, des de Mart segueixen arribant informes, anàlisis i estudis sobre la seua estructura interna, geologia, climatologia... Segueixen apareixent dades que provoquen perplexitat, i és per això que no deixem d’inventar o imaginar sobre les seues possibilitats. Hi ha vida a Mart? Hi pot haver vida a Mart? El cinema i la literatura han reflexionat sobre això. A través de la ficció, som capaços d’arribar a on altres no arriben, ni arribarien mai. Aquest és el nostre poder, la imaginació. Gràcies a ella, hem desenvolupat facultats que mai imaginem, fins al punt de crear noves realitats i conceptes, com el de «marcià». Què és un marcià? Què és ser marcià? Cadascú pot oferir una resposta lícita. Aquí, no hi ha límits que valguin, com tampoc sembla voler posar límits aquest altre Mart(e) que va aterrar a la Terra fa uns pocs anys, aquest satèl·lit que es nodreix de l’art i que busca disseminar la seua llavor «marciana» per contagiar-nos a tots de les seues mateixes inquietuds i sensibilitats.

L’ORIGEN

Marte, o el que és el mateix, la Fira Internacional d’Art Contemporani de Castelló, es va presentar com la simbiosi de dos conceptes, mar i art(e). No obstant això, tot pot arribar a transformar-se, si així ho ens cal. Així, d’aquesta primigènia concepció que relacionava el litoral mediterrani i les disciplines artístiques, a poc a poc, gràcies a aquest joc de paraules, el Mediterrani es va transformar en un planeta o cos celeste, amb la seua òrbita i la seua gravetat, amb una llum pròpia que vol seguir brillant en un àmbit difícil, com és el del col·leccionisme d’art. De totes maneres, ja se sap, ens agraden els reptes, i als estrambòtics creadors d’aquesta criatura còsmica —Joan Feliu i Enrique Bocángelus— semblen entestats a tornar-nos bojos de remat per quart any consecutiu.

L’objectiu principal de Marte, o almenys així ho crec jo, és apropar les propostes artístiques de major impacte del mercat. No hem d’oblidar que és una fira d’art del que estem parlant, per tant, han de mostrar les obres d’artistes que dinamitzin aquest mercat. Tot i això, si alguna cosa ha caracteritzat sempre a aquesta cita és el seu afany per eliminar barreres, és a dir, per estrènyer llaços entre el col·leccionisme públic i privat, entre els experts en art i els neòfits en el tema. Per aquesta raó, considerem a Marte com una cosa més que una simple fira. És, més aviat, un punt de trobada entre públic i artistes, entre mecenes de l’art i institucions. Aquí es trenca aquesta línia del que es considera elitista o aliè a la realitat prosaica. El que es busca és, precisament, que l’art impregni a tots per igual, que ens impacti i emocioni, que aprenguem d’ell i sapiguem valorar la seua importància envers la societat —recordin el que va dir Nietzsche: «Necessitem l’art»—.

NOVA «MARCIANADA»

Del 16 al 19 de novembre, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló, tornarem a mutar, tornarem a convertir-nos en aquests «marcians» inquiets i entremaliats que anhelen alliberar-se de la rutina diària per viure noves experiències i emocions. Aquí jugaran un paper essencial les performance que tindran lloc durant els dies de la fira, unes accions comissariades per Laura Serradilla i de les que és molt difícil desentendre per ser, precisament, accions directes, amb un públic que serà partícip i romandrà actiu, no només testimoni i passiu. Miguel Andrés, Lluna Llunera, Ismael Marco i Alba Arroyoals que vam entrevistar la setmana passada—, José Luis Miralles Bono, Miss Beige, i Violeta i Miriam Nicolás, ens permetran exercir aquest paper més dinàmic a través d’unes peces que ens faran replantejar-nos moltes qüestions sobre art, ciència i consciència.

Com resulta obvi, una fira d’art cobra sentit gràcies a les galeries participants i els seus artistes. Sense ells, la «marcianada» seria impossible dur-la a terme. Aquí destaquem el paper que han desenvolupat Nacho Tomás, en la coordinació dels espais, i Lidón Sancho i Miguel Mallol com a comissaris d’aquestes 20 propostes, aquests 20 espais que conformen el nucli de Marte. Aquí es podran observar projectes que han estat seleccionats específicament i dels quals podem destacar a Jesús Zurita com a artista convidat de la present edició. Al seu costat, molts noms, tots ells interessants, com els d’Efraim Ortega i Lucía Moya, Premi Marte nacional i Premi Marte Castelló 2017 respectivament, Altea Grau —una altra de les nostres joies castellonenques—, Ana Vernia, Fermín Jiménez Landa, Nekane Manrique, Ruth Morán, Calo Carratalá...

Durant els dies de fira, galeries prometedores i altres de llarg recorregut i prestigi compartiran les seues «troballes» i «apostes». Addaya, Herrero de Tejada, Espacio Líquido, Espacio Nuca, Sicart, N2 Galería, Galería Silves Arte Contemporáneo, Olivart, Shiras, Alba Cabrera, La Carbonería, Juan Naranjo Galería de Arte & Documentos, Antonia Puyó, Menuda Galería, Naranjas con Arte, Aula Nómada o el Museo del Ruso seran les que centrin les mirades de tots aquells amants de l’art, coneguts i desconeguts. Aquests espais o galeries tindran com a «missió espacial» desenvolupar una relació amb la creixent sensibilitat artística i amb la curiositat cap a comportaments individuals i col·lectius sobre la creació estètica. Una «marcianada» en tota regla, però no un impossible.

ALTRES ESPAIS I PROPOSTES

En tot aquest «tinglado» marcià tampoc podem obviar a aquelles institucions que han decidit col·laborar. Així, hi haurà espai per que l’Ajuntament de Castelló, el Museu d’Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni de Vilafamés (MACVAC), la Diputació de Castelló, TheLab, l’Escola d’Art i Superior de Disseny (EASD) i UBE Biennale aportin també el seu granet de sorra. Menció especial, com remarquen els directors de Marte, mereix l’Espai Miau, del Museu Inacabat d’Art Urbà de Fanzara, així com tres exposcions ubicades en diferents espais de la ciutat de Castelló —entre ells el NH Mindoro— i Vilafamés.

I com no només d’art viuen les dones i els homes... la música tindrà un paper en la fira a través de l’actuació de Los Ganglios, l’elecció dels quals, com adverteix Laura Serradilla, s’ha produït perquè aporten «una forma d’entendre la música des de la hibridació, unint la creació audiovisual, la música i la performance. On la creativitat i la ironia generen un imaginari visual contemporani fàcilment identificables per l’espectador». Així mateix, hi haurà un espai dedicat al món editorial i un altre en què es desenvoluparà una reflexió sobre l’art contemporani a través de diverses conferències i taules rodones organitzades per la Universitat Jaume I i el Consorci de Museus de la Generalitat Valenciana. En aquest apartat esmentem a José Valenzuela, que parlarà sobre Intel·ligència Artificial i art, el psicòleg expert en l’estudi de la Consciència i mindfulness Axier Ariznabarreta, i l’artista disruptiu i «psicomag» Lázaro Totem. Tots ells abordaran l’efecte curatiu de l’art des del punt de vista de la ciència i la consciència de la ment humana.

Si a les Cròniques marcianes de Ray Bradbury abunden les descripcions poètiques i malenconioses de Mart i els marcians, en el nostre particular Mart(e), i amb els nostres particulars marcians, el que ens trobarem és una comunió per fer de l’art un motor econòmic i cultural.