Una indagació sobre el riure i l'ofici del pallaso

Segons sembla, les funcions protagonitzades per mags i pallassos en l’actualitat (deixem a un costat als acròbates i altres representants canònics que han caracteritzat al circ al llarg de la seua història) no gaudeixen d’un gran interès per part del món adult, si bé existeixen propostes que fan una volta de rosca a aquest «pensament anquilosat». És més, existeixen espectacle que han renovat l’univers del pallasso, aportant noves capes de valor artístic i de pensament, sota un segell i expressivitat molt propis. Rhumans, que dirigeix Jordi Aspa, és un d’ells.

UN ALTRE CIRC

Hi ha qui es mostra convençut que aquesta producció de Rhums & Cia., en la qual col·labora també el Teatre Lliure de Barcelona i el Festival Grec al costat de Velvet Events, pot passar desapercebuda per al públic castellonenc. No obstant això, aquesta obra, últim capítol iniciat amb Rhüm i dirigit com esmentàvem fa a penes un instant per Aspa, ànima de l’Escarlata Circus, guanyadora del premi Ciutat de Barcelona en la seua categoria, segur aconsegueix atreure un bon nombre d’espectadors gràcies a la seua proposta innovadora i a aquesta indagació sobre el riure i l’ofici de pallasso mitjançant una sèrie d’històries surrealistes. I és que hem tenir molt en compte que «el riure ens ho cura pràcticament tot passant per l’ànima».

Diumenge que ve, 17 de març, a partir de les 18.00 hores, el Teatre Principal de Castelló es transformarà en un gran escenari circense per a rebre als intèrprets Joan Arqué, Roger Julià, Lluc Armengol, Pep Pascual i Mauro Paganini. Ells seran els encarregats de buscar i trobar, com diu Jordi Aspa sobre els pallassos, «fissures en la raó i en els seus semblants». El director d’aquesta obra recorda sobre aquest tema les paraules de Baudelaire quan l’autor francès deia: «El savi tremola quan riu, perquè sovint la matèria del riure, la vida humana, està feta de tristesa».

FI D’UNA TRILOGIA

Després de Rhum i Rhümia la companyia Rhum & Cia., capitanejada per Jordi Martínez i Pepino Pascual, va presentar el passat 2018 aquesta delicatesen clownesca que reivindica, com dèiem, l’esplendor del pallasso en els seus diferents gèneres i estils: el clown, la ventriloquia, el lutier, l’artista de carrer, el surrealisme i la música.

Aquesta trilogia es va iniciar en el festival Grec en 2014 i es va «tancar» —abans d’emprendre una gira que els portarà al Teatre Principal de Castelló— en la seua més recent edició després d’haver produït alguns dels espectacles més divertits i terapèutics vists en els últims anys en els escenaris de tot el país.

Rhümans comparteix amb els seus antecessors humor, gamberrisme i grans dosis de tendresa i emoció, en un muntatge amb música de Pep Pascual i interpretat per un repóquer d’artistes que saben com seduir al públic i que el fascinen amb les històries surrealistes que se succeeixen en la pista.

El seu director, Jordi Aspa, confessa: «Quan els pallassos són capaços de fer números amb les lletres i de vestir els fets de nuesa, la llibertat és la seua presó. Aquest espectacle convida a viatjar i a reflexionar sobre la figura del pallasso amb un collage musical format per números de creació pròpia i algun clàssic, tot això assaonat amb una mica d’acidesa, dolçor i picant per a revelar els músculs del riure».

Aspa, home de circ que, amb Bet Miralta, és el cinquanta per cent de la companyia Escarlata Circus, està convençut que el riure ho cura gairebé tot: «Potser se us faran grans les sabates; o potser us veureu reflectits en els personatges que pul·lulen per la pista com si els pallassos us haguessin raptat el cor. I podreu adonar-vos que riure no és sol una paraula, sinó que és una mica més profund. A aquests pallassos, ja ho veureu, no els agrada riure’s de ningú sinó amb tothom», exclama.

Sens dubte, és aquesta una peça paradigmàtica que suposa el perfecte colofó a un projecte que s’ha preocupat per renovar l’univers del pallasso, acostant-lo a tota mena de públic, especialment l’adult, fent-nos veure que hem de recuperar part d’aquesta vitalitat de la infància, aquesta energia que es produeix a través del riure, de l’humor i de la imaginació. Per a molts, serà aquest espectacle un esdeveniment menor dins de la programació cultural organitzada pel Institut Valencià de Cultura (IVC) per a aquest primer trimestre de l’any. No obstant això, el seu missatge és, probablement, un dels més grans: una volta a la màgia, a aquest món oníric on tot és possible, i on la ingenuïtat i el ser entranyable són elements bàsics del nostre quefer.

Avantguarda al món del circ, sense cap vergonya i amb l’atracció del bon riure. Recorden, el 17 de març tenen una cita.