+
Accede a tu cuenta

 

O accede con tus datos de Usuario El Periódico Mediterráneo:

Recordarme

Puedes recuperar tu contraseña o registrarte

 
 
 
   
 
 

ART

La poética realitat de la fotògrafa Geles Mit

La sensitiva artista de la càmera presenta en Cànem pasisatges de enfervorida realitat

 

L’ARTISTA. Geles Mit ofereix paisatges de vida, cases de vida. - GABRIEL BOIA

Antonio Gascó
08/05/2016

La fotògrafa Geles Mit presenta en la galeria Cànem, una col·lecció de fotografies sota el títol El paisatge trobat, en la que manifesta la relació de l’home amb el mig geogràfic, tant en la seua pròpia persona com en els seus domicilis. L’exposició està presa des de llocs del planeta ben divergents, com poden ser els blocs de gel del Cap Nord que remata el zenit de Noruega, d’una grandiosa soledat que en la fredor del seu ambient crega una sensació d’incògnita i allunyament. Altres panorames (que a este comentarista li són particularment grats) són els dels verds boscatges de l’hanseàtica ciutat d’Hamburg, que estan vorellant el mar del Nord, com també ho estan els de la campinya britànica propera a Londres (a no oblidar que ambdós zones estan en la mateixa altura de latitud entorn del paral·lel 50). Finalment convé parlar de les zones marítimes en què els fars suposen arquitectures que testifiquen l’obra de l’home al mig d’un àmbit desèrtic, però amb un relat molt novel·lesc que pot acostar a l’espectador als llibres de Colm Toibin o Ann Rosmann.

Amb tot, les imatges de la castellonenca, a més d’un recurrent tarannà literari, carregat de sensació poètica i d’anhels vivencials, són d’un descriptivisme molt accentuat que es manifesta no sols en la perfecta focalitat i per tant en la riquesa de detalls dels panorames, sinó en la sensació transitiva que implica d’una manera absoluta al contemplador en l’ambient. Servix d’exemple a qui açò escriu, els ben coneguts panorames de l’àrea pròxima al curs de l’Elba, amb els boscatges que circumden les arquetípiques cases d’accentuat color i cobertes a dos aigües ben significatives de l’arquitectura rural, que circumda la costa sud del Mar del Nord, al mig d’eixos panorames on la gamma dels verds es multiplica fins a la saturació en un somni de diversitat, imatge d’un entorn que té perfum propi. Precisament el gust pels ambients porta a Geles Mit a investigar sobre el cromatisme, que és l’autèntica definició de personalitat de les seues fotografies. El color circumda a l’home pertot arreu i la fotògrafa castellonenca, en les seues fotografies ens oferix testimonis de llocs i ambients que fan que el contemplador es veja impel·lit per eixe mig a descobrir les seues sensacions, respecte del que contempla (“del que troba”) com ja s’ha suggerit. De fet hi ha algunes imatges en què els assistents a l’exposició han deixat escrites les seues particulars vivències del paisatge, en les que traspua l’ambientalitat poètica que sempre està en l’obra d’esta artista autèntic referent de sensibilitat, càmera en mà. Paisatges de vida, cases de vida. Ambients en què l’home degusta la varietat dels seus sentiments entorn del mig geogràfic que contempla i l’envolta.