Amb la quarta setmana de confinament en marxa, amb un estat d’ànim col·lectiu que ja s’ha instal·lat entre l’ansietat i la incertesa, comencen a barallar-se reflexions sobre com es gestionarà el dia després de la crisi sanitària del covid-19. Encara en la meseta de la pandèmia, sense saber molt bé com afectarà la pujada de la temperatura als contagis ni quin serà el mecanisme per controlar als malalts que encara conviuran amb nosaltres per evitar noves crisis, ja totes les taules polítiques i econòmiques fan càbales sobre el dia després.

A Madrid ja es parla d’un nou Pacte de la Moncloa que donaria lloc a un govern de concentració per a eixe dia després. Costa imaginar com articular eixe gran consens amb els precedents de polarització ideològica i territorial de fa només unes setmanes. I costa encara més imaginar quin programa de reactivació econòmica i de cobertura social pot aglutinar un consens tan gran a dia de hui. Per molt que el covid-19 siga un terratrèmol social: ni el Partit Popular abandonarà posicions neoliberals, ni les crisis territorials en Espanya estaran resoltes.

A Castelló també el dia després serà difícil. La reactivació econòmica d’una ciutat tant depenent del sector terciari serà difícil --tot i que més difícil ho serà encara per a nuclis més dependents del turisme-- i exigirà d’una implicació pública enorme i intel·ligent. Per a jugar eixe motor, l’Ajuntament ens devem com a mínim tres exigències: la primera, reivindicar la centralitat de l’administració local com a primera palanca d’estímul més propera, més arrelada i més conscient de les necessitats de la nostra ciutat i, per tant, demanar sobirania per gestionar els estalvis municipals com siga més adient; la segona, assumir el necessari canvi de paradigma econòmic per eixir d’esta nova crisi i per tant superar els dogmes de l’austeritat i la necessitat d’un major endeutament per ajudar l’economia a recuperar-se; i la tercera, mirar al futur amb intel·ligència i buscar estímuls econòmics en aquells sectors que tinguen més capacitat a llarg termini, més robustesa econòmica i que siguen sostenibles, confiar en receptes del passat com el ciment o el turisme per eixir de la crisi present pot ser un error.

El dia després encara no sabem quan arribarà, però caldrà preparar-ho per a afrontar-lo amb intel·ligència i amb responsabilitat perquè després d’esta crisi puguem eixir sent una societat i una ciutat millor.

*Portaveu de Podem EUPV a l’Ajuntament de Castelló