Fa unes setmanes una regidora d’Alacant va esclatar durant un ple denunciant que ficar l’aire condicionat a tope era un acte de micromasclisme. I es va liar parda. L’il·lustre alcalde en compte de meditar perquè se li feia eixa reflexió, va preferir burlar-se de la regidora i les televisions estatals ho tragueren amb una pàtina poc dissimulada «d’exagerada protesta per l’aire condicionat».
Tot i així, la realitat és tossuda i resulta que és estiu, i al nostre país, superem dia sí dia també els 30 graus. Encara així es considera de bon gust que un home vestisca amb jaqueta, camisa i corbata en alguns llocs. I això, amb la solana que cau, va contra natura i contra lògica. Per no parlar-ne de les conseqüències mediambientals nefastes que comporta fixar l’aire condicionat a 19 graus. Seria més raonable adequar la vestimenta a l’estació de l’any. Així fem les dones que acostumem a ser molt pràctiques en el nostre dia a dia.
En compte d’atacar, criticar i ironitzar sobre si ficar l’aire a 19 graus perquè els senyors vestits amb jaqueta, camisa i corbata estiguin còmodes, no seria més senzill deixar-se l’americana de pana a l’armari? I per què, si jo he decidit vestir amb una samarreta i unes bermudes d’estiu, he d’acabar amb angines perquè un senyoro no vol patir calor i ho fa a costa de baixar la temperatura ambient fins a que semble que estiguem en Alaska? El de la corbata dirà que ho fa en base a unes normes de decoro en el vestir; això implica que les dones amb els nostres vestits d’estiu som indecoroses? O es que no se’ns aplica les mateixes normes? Igualtat?
Per favor, si no ho fem perquè homes i dones siguem iguals, que seria molt lloable, fem-ho almenys pel canvi climàtic, però reflexionem una mica sobre perquè eixe suposat decoro acaba transformant-se per a nosaltres en angines estiuenques. H
*Portaveu adjunta del Grup Compromís a les Corts
