Moltes vegades em posen cara de perplexitat quan en una conversa faig ús l’expressió fer llum de gas perquè no coneixen el seu significat. La pràctica consisteix a intentar aconseguir que algú dubte dels seus sentits, del seu raonament i fins i tot de la realitat dels seus actes.
Aquesta expressió va ser popularitzada per la pel·lícula Gaslight (allà pels anys 40), titulada en espanyol Luz que Agoniza. En paraules de Javier Marías, fer llum de gas és «persuadir a una persona que la seua percepció de la realitat, dels fets i de les relacions personals està equivocada i és enganyosa per a ella mateixa».
Com explica l’escriptor, la tàctica passa per negar que quelcom presenciat haja ocorregut. A la víctima se la fa creure que va fer o va dir el que no va fer ni va dir, se l’acusa de crear problemes, de tergiversar situacions, d’interpretar amb error sempre i de no tindre mai raó. El mateix Maria diu que és un «eficacíssim mètode per a manipular i anul·lar voluntats».
Personalment sempre m’ha paregut molt perillós i em fa horror pensar que hi ha persones capaces de convertir a l’altra en esclava, sotmesa a la voluntat «del que té major capacitat» per a dir el que està passant. Açò són les relacions tòxiques de les quals qualsevol de nosaltres hauria d’allunyar-se.
Perquè en les persones que fan llum de gas existeixen creences destructives, pensen que han d’establir-se relacions de possessió i d’exclusivitat, que els judicis dels altres poden canviar-se a voluntat i el desafiament d’aquestes regles es viu com a inacceptable i s’intenta erradicar contundentment. La víctima, per tant, no pot reivindicar-se i qualsevol possibilitat provoca grans enfrontaments amb grans conseqüències sobretot per a la víctima.
Si en reunions de familiars i amics d’aquestes festes presencien aquest fenomen, tinguen empatia i coratge i ajuden la víctima. L’autoritarisme i la manipulació no han d’estar en cap plat dels nostres menús. I, per descomptat, que mai ningú els impose allò que han de pensar, dir o fer. La llibertat és un cim al qual s’ha d’escalar cada dia.
*Regidora de Cultura de l’Ajuntament de Castelló
