Llegia amb estupefacció fa pocs dies com el president d’Ascer, Vicent Nomdedéu, relatava, durant la celebració del tradicional desdejuni nadalenc que la patronal taulellera ofereix a la premsa, les bones perspectives per al sector en els pròxims mesos. I dic estar estupefacte no per un desig de que eixes perspectives no es complisquen, de cap manera podria desitjar-li res dolent a este sector del que he sigut integrant com a treballador durant 10 anys de la meua trajectòria professional, sinó perquè és un relat totalment oposat al que va fer servir fa pocs mesos aquesta mateixa patronal per justificar posicions contràries a millorar les condicions laborals de la massa laboral del sector tauleller, del que depenen també les condicions de vida i el poder adquisitiu de moltes famílies de les comarques de Castelló i, per ende, afecta de manera decisiva a l’activitat econòmica provincial.
Des d’una lògica empresarial, mantenir este doble discurs és allò més convenient pels seus interessos: màrqueting per tractar d’obrir noves perspectives de negoci, d’una banda, i convenis restrictius per augmentar marges a costa de desfer-se de despeses fixes laborals, per altra. El que està en debat és si és eixa la lògica que ha d’imperar o si és l’única lògica que ha d’estar present, ja que contínuament assistim també a agraïments, moltes vegades en forma de premis promoguts per institucions, als empresaris taulellers raonant que la seua tasca és fonamental per la salut de la nostra economia. D’acord amb donar premis, d’acord amb valorar les apostes inversores, però a les hores algú s’hauria d’ocupar des de les institucions públiques de promoure que la vessant social cobrara més importància.
El destí haurà volgut que el president d’Ascer i el secretari autonòmic d’Ocupació compartisquen primer cognom, fet que em facilita lligar el fil d’este article. Crec que des del govern autonòmic s’ha d’estar present en futures negociacions dels convenis del sector. La responsabilitat d’Enric, l’altre Nomdedéu en la partida, ve determinada perquè entre les seues competències està la d’intermediació al mercat laboral. Una competència que anteriors secretaris autonòmics d’ocupació no exercien, però que en coherència amb la intenció expressada de canviar les coses, especialment el model productiu, hauria d’assumir amb decisió. Tot un repte. Suposem que ja estarà sobre la pista, que des del seu departament s’haurà tingut accés a les diferents versions de l’Informe sobre la gestión del tiempo de trabajo en la CV, on queda palès que la jornada laboral continua augmentant any rere any amb especial incidència a les comarques de Castelló. Són tan concloents que jo estaria ja rumiant de quina manera podríem aturar eixa tendència. Segurament la diferent estructura dels sectors productius respecte de València o Alacant tinga una influència decisiva, així que una bona cosa seria que la Conselleria d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball es posara mans a la obre en detectar estes diferències i anar posant solucions, que en bon grau vindrà de fer seguiment dels convenis sectorials amb més influència en l’economia de les nostres comarques.
Exemple pràctic, només fent esforços per igualar la jornada laboral mitjana de les treballadores de la província de Castelló a la de València es crearien 403 nous llocs de treball. Amb este esforç per equilibrar estes hores tindríem un impacte considerable en les xifres d’atur, amb la possibilitat de fer arribar un salari digne a totes eixes famílies.
*Diputat de Podem a Les Corts
