Fa poc escrivia ací mateix sobre la disminució de la població activa, la d’aquelles persones que busquen treball remunerat. Especificava “remunerat” perquè hi ha un enorme volum de treball, que no és remunerat, que no deixa de ser treball i que el realitzen persones que són molt actives, tot i que no entren en la definició oficial de població activa. Em referisc als treballs de cura, física i emocional, de la família, de persones dependents i no dependents, als treballs de manteniment de la vida. Sense ells, cap societat podria sobreviure, però curiosament en la nostra no es consideren productius, perquè no generen beneficis monetaris. Realitzats majoritàriament per dones, socialment invisibilitzats i menystinguts, desapareixen així de planejaments urbanístics, estudis de mobilitat, estratègies d’inclusió social, plans de participació... en fi, de la política municipal.

Les economistes feministes s’han encarregat de reintroduir-los en l’anàlisi i la reflexió econòmiques. Per això el proper 2 de setembre, a l’espai municipalista La Teixidora, ens formarem sobre pressupostos municipals com a eina de canvi i, no podia ser d’una altra manera, sobre com introduir la perspectiva de gènere en els pressupostos. Ens posem de nou les ulleres lila per a analitzar el nostre municipi. Us hi esperem! H

*Regidora de Castelló en Moviment