De tant en tant, l´ nima posseida pels somnis, una vegada despertada reprenia l´aspre camí de l´arena, on les aigues s´engrosen amb ritme d´adulació. De vegades escoltava la veu de la mar que venia de lluny, a través del vespre envelat d´or que em parlava encara d´una possessió gloriosa i perduda.

Parlar de la poesia de la mar, dels moviments suaus, solemnes de les ones, dels colors canviants, dels peixos, dels pescadors, de la pura contemplació de la respiració lenta de la mar, es prou per a mesurar la tranquilitat de la nit sense trobar-la i d´aquesta manera les pauses són molt més dolces, les cad¨ncies més acusades. Per² en este període de visions, abstraccions, intuicions, pures contemplacions i de romanticisme, de vegades navengant al mig de la mar, es fa curt el pensament. Mogut per l´ nima, ens abandona el desig engrescador, er²tic, que alimentava, nodria la pres¨ncia física d´aquella jove contemplació. Aleshores, la realitat ens presenta la crua realitat.

En un jorn, quan sembla que la vida es farcida de turments, el silenci ens deixa veure a un mateix, alló que se´n va endins, enfrentant-nos per sempre a l´abisme més tenebrós, als records més íntims, a les incomprensions i als egoismes desfermats que ofeguen les passions. De fet, esta mar convertida en una immensitat blavenca, ha sigut i ser fidel testimoni d´amors germinats i altres ofegats, que de vegades mirant amb atenció es reprodueixen al seu espill brillant, afalagador. És la prolongació dels nostres éssers, on per damunt d´ella, de nostra mar, impera sempre l´aud cia del pensament lliure, com el vent i el batec dels nostres cors.