És molt possible que les paraules que pronunci el papa Ratzinger a la Universitat de Ratisbona, ara fa uns dies, s´hagen tret de context. Ja saben vostés que, en un discurs sobre la relació entre les religions i la raó, que semblava més acad¨mic que no pastoral, Benet XVI cit una discussió entre l´emperador Manuel II Pale²leg i un savi persa, anotada pel mateix emperador bizantí. La cita imputava a Mahoma de no haver aportat sinó coses malignes i inhumanes, per² del context no es desprén que el papa fa§a seu el judici. És únicament quan s´extrau un titular descontextualitzat que ho sembla. Siga com siga, les paraules del papa han provocat la indignació dels musulmans.
No és, per², el meu prop²sit defensar Benet XVI. La seua traject²ria de milit ncia nazi, la condició d´ide²leg del seu predecessor Joan Pau II --un papa carca i retr²grad, incapa§ d´entendre el món on vivia-- o el paper de repressor que jug davant doctrines socialment tan justes i útils com la Teologia de l´Alliberament a Llatinoam¨rica no me´l fan massa simp tic. No és, doncs, amb prop²sit exculpatori que escric aquest article, sinó per deixar const ncia d´alguns extrems que em criden poderosament l´atenció.
Em sobta, d´entrada, la manca d´atenció de la diplom cia vaticana, una de les més eficients del món. No acabe d´explicar-me com s´han deixat colar un gol de tal magnitud. D´uns anys en§ , una part important del món musulm reacciona amb extrema viol¨ncia davant la mínima al.lusió crítica als postulats de l´Islam. No hi ha més que recordar l´afer de les caricatures del profeta Mahoma que sacsej les seus diplom tiques aquest estiu. En un context així, no m´acaba d´encaixar que siga possible una relliscada tan evident d´una maquin ria tan engreixada com la vaticana. Tot i les reiterades explicacions --que no demandes de perdó-- del papa i de les gestions de la diplom cia vaticana, la foguera no acaba de remetre. Ho far , segur que sí, com ho va fer la que encengueren les caricatures publicades a l´estiu. Per² deixar seqüeles.
En tot cas, em preocupa la reacció violenta d´alguns sectors isl mics: l´assassinat d´una monja italiana a Som lia s´ha endut la majoria de titulars, per² hi ha hagut importants aldarulls a l´Irak, l´Índia, Palestina... En aquest context, no podia mancar l´amena§a d´Al Qaeda, que anuncia una guerra santa fins la destrucció d´Occident. Unes reaccions que no són noves i que l´actitud dels Estats Units i d´una part d´Europa en afers com la guerra d´Irak no ha contribuït sinó a atiar. Com era previsible, la reacció d´Occident després dels atemptats de Nova York, Madrid o Londres no ha fet sinó eixamplar la dist ncia que separa, ara mateix, l´Islam d´Occident. No sé si es pot parlar de xoc de civilitzacions, per² l´afer ens hauria de preocupar. I no poc.
I una última qüestió. És curiós que ara l´Església Cat²lica, almenys a l´Estat Espanyol, es queixe del mateix mal que el seu bra§ radiof²nic ve estenent des de l´arribada dels socialistes al poder. L´origen de l´actual pol¨mica per les paraules del papa no difereix gens, en el fons, de la campanya anticatalanista arran l´Estatut, de les provocacions ultramontanes que dia sí dia no emet la r dio cat²lica. Tot consisteix a triar una frase qualsevol i a convertir-la, fora de context, en un titular provocatiu: en un esc ndol. Potser l´Església Cat²lica en traga conclusions, ara que li ha tocat tastar la seua medecina.
Escriptor
