Què els semblaria cobrar vora 500 € menys de salari que qualsevol de les seues companyes i companys de feina? I què opinarien de pagar cada any 237 euros més d’impostos que els veïns del seu carrer? I si els diguera que això és el que ens passa any rere a any a tota la ciutadania valenciana?
Enguany, rebrem 1.600 milions d’euros menys dels que ens pertoquen i tot això es traduirà en deficiències en matèria de sanitat, comunicacions, transports públics, educació i infraestructures educatives... Tots aquests aspectes no només ocupen grans titulars a la premsa sinó que són la causa que faça sis mesos que son pare espera per a una operació urgent, que la seua filla vaja a una escola que no ha sigut reformada des de fa 40 anys o que, cada dia, haja d’anar a treballar per una carretera amb clots i falta de visibilitat, entre altres coses, perquè no té més opció que utilitzar el seu cotxe particular per a desplaçar-se davant l’absència d’autobusos o trens.
Els esforços que vosté, els seus familiars, els nostres veïns i jo hem de fer per seguir endavant ens porten a ser una autonomia amb una renda per càpita que està 12 punts per sota de la mitjana de l’Estat espanyol. Com és possible que paguem més que aquells que tenen més que nosaltres? Ho van explicar meravellosament bé la vicealcaldessa de Castelló, Ali Brancal, la síndica adjunta de les Corts, Mònica Álvaro, i la diputada al Congrés, Marta Sorlí, en la xarrada que divendres passat van fer a Almassora. Les seues intervencions van posar de manifest que la Comunitat Valenciana està obligada a oferir tots els serveis públics que té transferits amb molts menys fons i, a sobre, ha de pagar les barbaritats d’èpoques passades.
Per això, el pròxim 18 de novembre, demanarem un #FinançamentJust. Eixa unitat de la qual tant hem sentit a parlar en les últimes setmanes es farà palesa als carrers de València gràcies al suport de més de 160 entitats, 18 comités d’empresa, els milers de persones que ja han signat el manifest i tots els partits polítics amb representació a les Corts... excepte el Partit Popular (com no). Tornen a demostrar que la reivindicació de la unitat només els interessa si és per a dividir, enfrontar, radicalitzar i obtenir vots. La resta, aquells que de veritat volem el millor per a la nostra terra i la nostra gent, cridarem tots a una veu que volem una reforma immediata de la llei de finançament autonòmic que ens porte, 40 anys després de la creació del Consell, la dignitat i la justícia que ens hem guanyat.
*Primera tinenta d’alcaldessa d’Almassora
