En les últimes setmanes era habitual escoltar per tot arreu reflexions vàries sobre la necessitat de pensar profundament sobre moltes de les coses que fèiem abans d’haver d’enfrontar-nos a aquesta inesperada crisi mundial del coronavirus.
Inclús molts es dediquen a criticar la totalitat d’allò construït fins ara i es converteixen, de manera perillosa, en evangelistes d’un nou món, que ni ells saben com es podria construir. És evident que tenim l’obligació d’aprendre d’aquesta experiència i de canviar coses, però no podem caure en l’error de deixar-nos arrastrar per la corrent catastrofista que alguns volen imposar, perquè deixaríem pel camí moltes coses bones que ens han costat molts esforços, temps i energia d’aconseguir.
Per descomptat que el coronavirus és un missatge molt clar per a la reflexió de la relació de l’ésser humà amb el planeta i molt haurem de reflexionar al respecte. El perill ara és que, si caiem en la corrent de canviar-ho tot, ens dediquem a centrar l’energia en els canvis i descuidem algunes coses del passat, que són present i sense les quals no avançarem en el futur.
Hui vull parlar de les escoles infantils, de l’educació de 0 a 3 anys. Molt d’esforç ha costat que la societat entenguem la importància de començar a educar amb professionals preparats a aquestes edats. L’educació infantil no ha sigut només fonamental per a la conciliació de la vida familiar, per avançar en la igualtat d’oportunitats de la dona, llarg camí que ens queda encara per recórrer. Ha sigut fonamental per a millorar l’escolarització obligatòria i aconseguir, en un món tan complex, globalitzat i competitiu, ampliar les possibilitats dels xiquets i xiquetes.
Ara podem caure en l’error de pensar que els canvis, que alguns diuen que han vingut per a quedar-se, tiren per terra tot l’esforç. El teletreball, la crisi econòmica de les famílies, el possible augment de l’atur... poden fer pensar que no siga tan necessària aquesta educació. És fonamental que es promocione i explique per part de les administracions públiques la seua importància, que s’invertisca en ella tot el que calga per a que les possibilitats econòmiques no siguen la raó d’educar o no a un xiquet o xiqueta en aquestes edats.
I MOLT IMPORTANT, a ningú se li escapa que no estem ni anem a estar en el millor moment per a construir edificis costosíssims de fer i mantenir per a aquesta finalitat. Existeixen en els nostres pobles i ciutats escoles infantils privades que han fet un enorme esforç en els últims anys de professionalització, i que deuríem, des d’una perspectiva d’eficàcia econòmica en els diners públics, ajudar-les mitjançant una gran aliança social.
A Kinder Park, Babisol, L’Esquirol, Caperucita Roja, 5 Sentits, Món de Fades, Bambilandia i El Solet, i als col·legis Concepción Arenal i Carlos Sarthou que compten amb aules de 2 anys, ànim i moltes gràcies pel vostre treball.
*Alcalde de Vila-real
