La discreció en política, és un valor a tenir en compte. Sense soroll, sense grans anuncis, sempre és important anar fent treball. La discreció en les paraules val més que l’eloqüència, va dir algú. A la nostra comarca, hi ha una empresa que es marca i referència, amb un gran víncul al poble on està ubicada. Dir Marie Claire, és dir Vilafranca. Treball i vida constant des de fa més de 100 anys. En un municipi de 2.200 habitants i a la nostra zona, és un clar pilar de l’economia comarcal dels Ports i del Maestrat, del que depenen més de 500 famílies.
Les dificultats derivades de la globalització, les conseqüències de la crisi de 2009, la decisió positiva de no deslocalitzar l’empresa apostant pel territori i els esforços d’adaptació del producte generats per la pandèmia no han ocultat les situacions complexes que passa una empresa d’aquesta envergadura, i no es pot negar que, els darrers anys, ha segut la preocupació de gran part de la gent que ens dediquem a la qüestió pública al nostre territori.
Per això, avui, s’ha de trencar una llança en favor de la forma discreta de treballar amb les administracions sense generar mai sorolls innecessaris, i des de la prudència i construcció necessària per a poder exposar el problema, buscar solucions i treballar amb els agents que la puguen fer possible. I és ahí on la figura de l’alcaldessa socialista Silvia Colom agafa tota la seua rellevància, com a agent motor i clar engranatge de les possibles solucions en què s’ha treballat dia a dia, tenint com a prioritat els llocs de treball i el manteniment del centre de treball al seu municipi. Una implicació absoluta i feta sense soroll. Abans d’ella, Óscar Tena, un gran alcalde, mostrant que el compromís socialista amb l’empresa i el municipi ha segut històric i inequívoc.
Des de la base fins a la cúspide: reunions amb l’Institut Valencià de Finances, amb la secretaria autonòmica d’Economia, el conseller d’Economia, d’Hisenda, i amb el mateix president de la Generalitat han segut ressorts on l’alcaldessa ha anat tocant portes fins que s’ha trobat la receptivitat. Moltes hores que no es veuen, però que donen els seus fruits. Eixa receptivitat de la gent progressista del govern del Botànic i de la sensibilitat portenca d’un president que és d’ací i coneix de primera mà el que significa aquesta empresa. La millor mesura contra el despoblament és el treball, segons paraules de Ximo Puig, i d’això estem parlant, de manteniment i creació de llocs de treball. Els que han de garantir els 12 milions d’euros del Fons Valencià de Resiliència per a finançar una operació d’envergadura de la mà de les nostres administracions, tal com es va escenografiar en la recent visita del president al municipi.
Sabem que la conjuntura no és fàcil, que els treballadors i treballadores no ho estan passant bé i que respirarem quan la seua situació estiga regularitzada. Cal ser comprensius davant esta situació i per això no hem de llançar coets davant dels anuncis fets. Però la decisió política és sens dubte positiva, i pot donar fruit. Ens correspon defensar-la, amb orgull, perquè és una bona notícia per a nosaltres, i per a tota una comarca que lluita per créixer i donar satisfacció a aquella gent que, com els que treballen a la Marie Claire, han optat per viure a la nostra terra i fer entre nosaltres el seu projecte personal. I a l’alcaldessa, discretament, la podem felicitar, pel seu bon treball, silenciós i efectiu, com volen els treballadors i treballadores, i com volem veure dels bons polítics, que són els que deixen coses positives, com també fa el nostre president. Gràcies, Silvia, i gràcies, Ximo.
Secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló i diputat autonòmic
