Quin estiu! Ens ha passat de tot! Com ja comentava la setmana passada, hem viscut un estiu intens. El dilluns 6 de setembre visitava la seu del Consorci Provincial de Bombers per donar-los personalment les gràcies en nom de la Institució Provincial, per descomptat, però sobretot, en nom de la ciutadania castellonenca. Empèdocles d’Agrigento, el gran filòsof presocràtic, parlava dels quatre elements que originen totes les coses: aigua, terra, aire i foc. Els quatre es van aliar per ficar a prova el Consorci i dels quatre van saber eixir airosos. Orgull de Consorci i carta de seguretat per a tots nosaltres!
A més a més, la nostra Institució es va veure dissortadament colpejada per la mort sobtada, abrupta, inesperada, d’un treballador seriós, entregat, fidel del Grup Compromís, Joan Antoni Ginés Camahort. Deia Heràclit: «Nom de l’arc vida, obra de l’arc: mort». Una mort, tristesa infinita, que, per aquella oposició de contraris de la que ens parlava el filòsof grec, per al que escriu aquestes línies va anar unida amb la vida, alegria suprema. A l’hora, naixia el meu segon net, de nom Pau.
Dialèctica mort-vida que al mateix temps que oposa els termes els relaciona amb una íntima necessitat. Sense mort, el concepte vida no s’entendria i la vida s’oposa i vivifica la mort. Amb motiu de l’esmentada coincidència, pensava en discórrer d’aquest riu que a tots ens porta i que anomenem vida. I en aquest discórrer no estaria de més, donada la nostra essencial contingència i vulnerabilitat, ser agents de Pau, agents del meu nét, vaja!. Je...je... Podria ser una bona prescripció normativa, una idea regulativa kantiana.
A finals dels anys noranta i en la casa amiga de l’UJI, vaig tindre el plaer de participar amb el magisteri del recordat Vicent Martínez Guzmán en el Màster d’Estudis sobre la pau. Un intent teòric de fonamentar una Filosofia de la Pau com a reflexió sobre les raons que els éssers humans ens donem els uns als altres per organitzar la convivència en pau. Una pau que es comprén com a manifestació de la justícia i l’absència de tota mena de violència. Una filosofia que volia ser pràctica, aplicada, crítica, pública i com li agradava dir al professor Martínez Guzmán, compromesa, esperançada i entusiasmada per transformar i millorar la societat. Agents de Pau a l’àmbit de la reflexió intel·lectual, però també agents de Pau en la quotidianitat, en el dia a dia, en la parella, les amistats, les companyies de treball, la família. Agents de Pau multidisciplinaris i transversals, que són termes ara en voga.
En una societat com l’actual, en la qual la culpa sempre la té el sistema, no mai un mateix i sovint volem ser lliures, però mai responsables, no estaria de més assumir de forma adulta, madura i autònoma que de manera constant, quotidiana, ens podem transformar en constructors actius d’una pau que no es dona entre Estats, sinó entre persones. I poden fer-ho, ficant-se en el lloc de l’altre, subratllant el més positiu, callant-se el que pot augmentar la discòrdia, oblidant algun afrontament, no donant pàbul al rancor i no deixant que l’odi habite més en els nostres cors.
I quan tant es parla dels delictes d’odi i les xarxes socials pareixen ser el seu mitjà de difusió preferit, no es pot sinó expressar la preocupació perquè internet lluny de ser agent de pau, pareix ser un difusor extraordinari de l’odi i la discòrdia. Però tampoc cal exagerar. No mata l’arma, mata qui la dispara. Internet és una eina, un instrument i la societat digital és la nova revolució incontenible i extraordinària que ha entrat en les nostres vides.
Portem l’Enciclopèdia Britànica a la butxaca, no sabem encara el que ens oferirà, però sempre darrere hi haurà humans i els humans podem també utilitzar internet per a la pau i la concòrdia, la justícia i el bé. Per damunt de la revolució digital, ara i sempre, la gran revolució és la bondat i com deia el gran Juan Gil Albert: «La suprema elegancia es el bien».
President de la Diputació de Castelló
