Ja han tornat les festes! Falles en octubre, bous al carrer, bou embolat, música, els cercaviles, les penyes, la joia i l’alegria del retrobament estan de nou ací. Borriana, Benicarló, Almassora, Moncofa, Arañuel, Ayódar ja les han passades. Onda i Suera les tenim ara. Després de molts mesos torna la festa.
És una festa, encara en precaucions: hem de portar mascareta, guardar distància, asseure’s un màxim de deu persones, tenir cura. No estem, encara que de vegades ho diguem, en època pospandèmica. El virus està entre nosaltres i la situació no pot ser de plena normalitat. Però el retorn de les festes suposa un pas endavant i cal celebrar-ho.
Una dissortada conseqüència de la pandèmia, de les pandèmies al llarg de la història, ha estat l’aïllament, el tancament en un mateix, la clausura en el jo. Veiem a l’altre com un perill, una font de transmissió de la malaltia, una possibilitat de contagi, un risc. La pandèmia és de nou terreny de la privacitat, de la particularitat i de l’egoisme i sens dubte incrementa un model social economicista i calculador que es preocupa tant sols en la recerca del propi interès.
Res més contrari a la festa. La festa invita a la participació pública, oberta, expressiva i col·lectiva dels seus membres. No és privacitat, sinó espai públic de participació i cooperació solidaria. Les festes ens ensenyen les virtualitats del fòrum, d’eixir, veure als altres, xarrar, ser comunicatius i solidaris, de fer poble i viure entre la gent, de ser més comunitat i menys privacitat. Una racionalitat egoista i instrumental que tant sols mira i obra per l’interès privat i calcula única i exclusivament per la paritat costos/beneficis, te el seu contrapunt en una racionalitat expressiva, lúdica i solidaria que te en la festa un dels seus màxims exponents. Ella ens ajuda a entendre que no hi ha «jo» sense «tu» i les omnipresents fronteres entre la individualitat i els altres es debiliten. Els altres estan en el «jo» i la festa ajuda a comprendre que ells, els altres, els demes no són sinònim de perill, contagi, risc, sinó que de l’altre ens ve l’amor i la vida, la tendresa i l’afecte, el coneixement i la felicitat.
És just, saludable i bo, eixir
La festa és gojosa i exultant celebració de la politeia, de la ciutadania. Front a la privacitat quotidiana i tancada en cadascú, amb la festa ens donem compte que és just, saludable i bo, eixir a l’exterior dels nostres llars i córrer a les places, als bars i als carrers per confraternitzar col·lectivament amb la reta dels conciutadans. Així es oblidem per un temps de l’ordinari egoisme domèstic, calculador i privat i ens obrim a la solidaritat pública de la festa, al fòrum i a la col·lectivitat.
En la situació actual tota eixa expressivitat de la festa encara no pot ser plena, però la seua tornada obri la porta a l’esperança. L’esperança d’un temps millor, d’una normalitat millorada. No tant sols d’un recuperació, sinó de la ja famosa resiliència, que ens empenta a eixir de la pandèmia revitalitzats i renovats. Així estem, al menys, a Suera, on el 2021 ens ha deixat un baby boom amb 13 suerencs i seurenques més. Tot un cant pràctic al futur i a la esperança. La lluita contra la despoblació de la Diputació te al poble del president un magnífic exponent. Caldrà seguir-lo. je...je. Salut i bones festes.
President de la Diputació de Castelló
