Això és el que fem milions de dones per conciliar la vida personal, laboral i familiar. La conciliació està lluny de ser real segons es desprèn de l’estudi Les Invisibles que ha enquestat a més de 50.000 dones a l’estat espanyol en 2022. Una conciliació que suposa per al 80% de les dones un enorme sacrifici econòmic, personal o emocional, o totes tres. De nosaltres, s’espera que treballem com si no fórem mares i que maternem com si no treballàrem fora de casa. Això implica que diàriament fem dobles o inclús triples jornades laborals. Si bé és cert que els homes participen de les tasques familiars, la major part de càrrega la duem les dones. Segons aquest estudi, nosaltres planifiquem, organitzem i executem tasques, mentre que ells solen realitzar tasques concretes i puntuals.
Fer seguiment mèdic i escolar, cuinar, dur i recollir als infants a l’escola i les extraescolars, recordar excursions, encarregar-se de la roba, de quin dia han de dur què, organitzar natalicis, fer-se càrrec quan no hi ha classe i un llarg etcètera són tasques que realitzem majoritàriament les dones. El repartiment de tasques és desigual i això té un alt cost. Un 67% de les enquestades han agafat reduccions de jornada o excedències o fins i tot han renunciat a la seua vida laboral. Les dones, a més, sacrifiquem el nostre temps lliure. Tenim obligacions 24/7 i això provoca un desgast emocional que repercuteix en la salut mental. L’esgotament diari intens afecta un 73% de les participants.
L’alt preu que se paga per ser mare no compensa moltes dones. Per això, cal dignificar la tasca reproductiva i de cures i prendre mesures perquè ser mare no siga una cursa d’obstacles on per poder sobreviure hagem de fer malabars.
Portaveu adjunta de Compromís per Vila-real
