Com no pot ser d’un altra manera

Supose que vostés, com jo, han escoltat i utilitzat l’expressió, «com no pot ser d’un altra manera». És una expressió, o coletilla, que darrerament l’escolte massa, i de la que ja els avance me estoy quitando.

Aquesta expressió la podem escoltar a tot arreu, especialment en premsa i en política, companys, amics, adversaris, bons gestors, bons polítics i gent que no fot un pal a l’aigua. I d’altres, que si no estigueren en política seria millor per a totes i tots.

El significat d’aquesta expressió es pareix prou a d’altres com, «fer les coses com toca» o «fer les coses com Déu mana». Els he de confessar que aquesta última la gastava, i gasta molt la meua mare, i per una casualitat infinita que mai qüestionaré. Déu sempre mana les coses, com la meua mare creu que s’han de fer.

I és que, com em va dir una companya fa molt de temps: les coses, sempre, sempre, i sempre, poden ser d’un altra manera. Per exemple, podríem no fer-les, no?

I això a mi em dóna que pensar. Per què utilitzem eixa expressió? Com a reforç d’allò que defensem? Perquè així ens dóna seguretat? Simplement com a connector dins d’una oració? O per omplir un discurs?

Jo entenc que en política moltes vegades l’utilitzen com a reforç: «faig açò perquè no és pot fer d’altra manera». I pensant-ho bé, crec que és un mal reforç. perquè si el què fas, ho fas sempre perquè era l’única forma de fer-lo, siga el que siga, estàs decidint tu. Vull dir, què importa que estigues tu o altre governant, si totes i tots fem el que no és pot fer d’altra manera? Amb eixa expressió es trau valor al que significa governar en democràcia i reforcem el discurs que no importa qui governe. Però la realitat és que si que importa, i les coses, com a mínim la gent de Compromís, les fem perquè creiem que són justes i bones pel nostre País.

Per exemple en educació, vam baixar les ràtios, hem incrementat aules, beques, ajudes al menjador, els llibres de l’escola són gratuïts amb un gran banc de llibres i fiquem escoletes de dos a tres anys. Però això no era el que feia la dreta, que tancava línies, si volies ser mestre havies d’emigrar, no hi havia educació gratuïta de dos a tres anys.

Amb la dreta, els malalts d’hepatitis C no tenien accés al medicament que els podia salvar la vida, fins que no va arribar el Botànic. Mentre uns privatitzaven els departaments de salut, altres els hem tornat a fer públics.

Hem portat la cultura als barris, obert el refugi antiaeri i el Fadrí a on podem accedir quasi tots els dies de la setmana, mentre abans estaven tancats.

Som nosaltres qui hem fet una aposta per l’educació ambiental i facilitar a la ciutadania el poder reciclar i avançar cap una economia circular. I sí, podríem haver fet el mateix que els anteriors, no res, però això no va amb nosaltres, perquè si governa Compromís és, justament, perquè les coses és poden fer d’altra manera.

*Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo