El sector agrari està passant ja fa massa temps per uns moments molt delicats, si no era suficient amb plagues com l’aranya roja o el cotonet, la guerra entre Rússia i Ucrània, està provocant que els costos de producció es multipliquen fins a tres vegades.
Estudis realitzats conclouen que, per a tindre una campanya econòmicament sostenible, el preu de venda per al productor hauria de rondar entre 32 i 39 cèntims el quilo. Però el sector no pot estar esperant a que la campanya siga millor o pitjor en funció dels beneficis previstos pels canals de distribució, cal un impuls seriós per part del Ministeri d’Agricultura del senyor Planas a la Llei de la Cadena Alimentària per a que, en moments com els actuals on ja s’estan realitzant les primeres operacions de compra-venda de taronja, el productor no opte per l’abandonament del terreny.
És d’actualitat l’anunci de la vicepresidenta Díaz sobre topar els preus dels aliments. Una mesura que, des del punt de vista de la sobirania alimentària, es podria veure amb bons ulls, però cal prestar atenció al sector productiu ja que, si no es protegeix al sector, al ser la primera anella de la cadena, acabaran repercutint-li les rebaixades vingudes pel sector comercialitzador. Esperem que, fidel a les seues accions passades de les que han donat molt bons resultats aquesta siga una més, però no ens relaxem.
Ja estem assistint a una forma de fer política al més pur estil del PP, s’omplen la boca de situar-se al costat de la citricultura, però en el moment que realment cal implicar-se, utilitzen l’estratègia de l’estruç, amagar el cap baix terra fins que pase la tempesta.
Com a exemple podem agafar als alcaldes de Moncofa. Mentre altres municipis legislen per a regular el territori fugint de la especulació solar, basada en destruir camps de tarongers per a instalar mars de plaques solars, Moncofa es queda desprotegit fins en quatre vegades, que son les que, des de Podem, vam intentar fer entendre a l’equip de Govern que el mantra de «els propietaris deuen decidir què fer en les seues terres», és una forma d’evadir les seues funcions com a governants.
Queden escassos huit mesos per a les eleccions municipals, moment perfecte per a presumir de bons gestors i de polítics fidels a les nostres arrels, baixant els impostos amb el titular de «els diners han d’estar a la butxaca de les persones i estem al costat del sector agrícola». Ben dit, clar que sí, però, és veritat això que es diu?
Aquest mes de setembre es porta al Ple de l’Ajuntament de Moncofa, una baixada de l’impost de vehicles de tracció mecànica d’un màxim de 5 o 10 euros per vehicle. Una mostra palpable de que l’equip de Govern de Moncofa, continua amb el NO plan, a no ser que la baixada estiga feta, per a beneficiar als que més tenen. No serà així, veritat, senyors alcaldes?
Com a polítics no hem de mentir a la ciutadania, ja que els impostos sempre estan al servei del ciutadà, només es necessita un ajuntament amb idees i ganes de fer coses per a l’agricultura, segur que el sector preferiria pagar més impostos si així fóra. Però be, ja sabeu quines són les polítiques àloe vera del PP, a falta d’idees positives per al benestar de la majoria, prefereixen baixar impostos per a beneficiar a només uns pocs.
Regidor de Podem a Moncofa
