Vivim en la era de la immediatesa i això va lligat, intrínsecament, a la hiperconnectivitat tecnològica, la recerca de satisfacció immediata i, per suposat, la manca de temps per a la reflexió. Tot va molt ràpid, el que ahir era notícia hui sembla que fa mil anys que va ocórrer, i si no fas el tuit al moment, has perdut el tren de l’actualitat.
I això és precisament el que ha ocorregut amb aquella notícia que va esclatar fa poc més d’una setmana però que sembla que ja és història. Aquella dels crits d’assetjament masclistes d’estudiants de Madrid a les seues companyes, també estudiants, de la residència del costat.
«Putas, salid de vuestras madrigueras como conejas» o «¡sois unas putas ninfómanas!» van ser alguns dels crits que van dedicar els xicots del Col·legi Major Elías Ahuja a les companyes, també universitàries, del Col·legi Major Santa Mónica. Crits que elles mateix van exculpar i justificar en nom de la tradició. I açò és molt preocupant.
Impunitat al masclisme
És preocupant perquè s’atorga impunitat al masclisme i a la cultura de la violació i del terror, donant a la dona el paper ontològic d’objecte sexual sense cap capacitat de decisió ni respecte. I el fet que se disfresse de tradició aquest fet assenyala directament que és urgent l’educació sexual a les aules i, per suposat, formació en igualtat i en prevenció de la violència de gènere. Parem i reflexionem. També era tradició que les dones no tingueren dret a l’educació, a tindre un compte corrent o a treballar sense consentiment del pare o el marit. Era tradició cremar a les dones que sabien de herbes curatives o ajudaven als parts acusant-les de bruixes. Era tradició que les dones no tingueren dret a vot. I algunes d’aquestes tradicions fa ben poc que eren tan normals; i entenguem normal com sinònim d’habitual.
Així que parem i reflexionem. Perquè si deixem disfressar la violència sexual, la violència masclista, com una «broma d’estudiants» o una «tradició» acabarem lamentant violacions i minuts de silenci davant de les institucions. Al masclisme se li planta cara i se’l frena, no se l’excusa ni se’l nega.
Regidora de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Castelló
