L’estoïcisme i Pedro Sánchez

El divendres passat va visitar l’Ateneu de Castelló Plató, el gran filòsof atenenc, per a donar una xarrada sobre la Ciutat Ideal. Al més citat dels seus diàlegs Politeia, després traduït com La República, dibuixa el que seria per a ell una societat justa, perfecta, ideal. És el primer d’un gran ventall de llibres sobre literatura utòpica.

Aquestes conferències dramatitzades, un mix entre el recurs didàctic-pedagògic i la perfomance teatral, em serveixen per a apropar les idees dels grans pensadors en l’actualitat. En aquest cas, el pare de l’idealisme filosòfic va parlar del veritable sentit de la polis --política-- , la responsabilitat social de la paideia --l’educació--, l’íntima relació entre saber i virtut, el compromís dels intel·lectuals i moltes altres qüestions. En un moment de la seua dissertació, quan Plató parlava de la gran quantitat de conceptes que la tradició occidental li ha copiat, argumentava que l’igualitarisme, el concepte igualtat, no li pertany, no és cosa de la Grècia Clàssica, sinó d’una escola ètica menor de l’època hel·lenística: l’estoïcisme. La veritat és que el gran Plató, era un poc egocèntric i agranava cap a casa. L’estoïcisme és un moviment filosòfic de gran entitat i l’època hel·lenística, com tota època de transició, un període històric de gran interés i actualitat.

Estic convençut que hui podem aprendre molt d’aquest moviment filosòfic creat per Zenón de Citio, que naix a l’estoa, el pòrtic de la plaça; d’allí el seu nom i té una gran influència en filòsofs posteriors, des de Sèneca fins Descartes o Kant. I no tan sols en filòsofs, en polítiques i comportaments quotidians podem esbrinar elements estoics. En les polítiques posades en pràctica pel nostre president de govern, Pedro Sánchez, i en la seua actitud o tarannà, podem trobar components estoics.

Ja no en el seu sentit filosòfic, sinó en el significat normal del terme estoic li quadra perfectament al president del govern. Si mirem el diccionari veurem que una persona estoica és aquella que demostra «fortalesa davant l’adversitat». I en aquests anys de legislatura l’adversitat ha estat molt present: pestes, tempestes, volcans, guerra... I a tota aquesta adversitat, de manera seria i responsable, ha fet front Pedro Sánchez.

No podem triar el que ens passa

I passant ara al món de la filosofia, els estoics fan una reflexió molt seriosa sobre la relació constant, íntima, permanent i conflictiva que hi ha entre fortuna i llibertat. No podem saber, ni podem controlar el que ens passarà. «Què serà de nosaltres?, diu el gran Santayana. La fortuna, la bona o mala estela, la sort, estan en mans del fatum, del destí. «No hi ha res que estiga enterament a la nostra disposició», diu Descartes, excepte una cosa, els nostres pensaments, les nostres decisions, la nostra resposta, la nostra llibertat. No podem triar el que ens passa, però sí que està en les nostres mans respondre d’una manera o l’altra al que ens passa. Per això davant la crisi del 2008, el PP va respondre d’una manera i davant la crisi del 2020, el PSOE ha respost d’una altra.

A l’adversitat, l’estoic Pedro Sánchez ha respost posant en marxa un escut social sense precedents al nostre país: ERTE, pujada del salari mínim, pujada de les pensions, excepció ibèrica, bonificacions al transport públic, baixada de l’IVA a aliments bàsics, ingrés mínim vital, bonus social elèctric i tèrmic, xec per a llars vulnerables, etc, etc.

Una aposta per a fer realitat eixe «universalisme de la igualtat» del que parlaven els estoics està de sempre present en la tradició socialdemòcrata, i situant-se en aquesta tradició i no sense crítiques furibundes, ha desenvolupat el president Sánchez la seua estratègia de govern.

Un altre concepte molt ben volgut pels estoics era el de l’ataraxia, etimològicament, «absència de torbació» i fa referència a la disposició de l’ànim, gràcies a la qual una persona arriba a l’equilibri i l’harmonia. Bones dosis d’ataraxia, és a dir, de tranquil·litat, impertorbabilitat i serenitat ha hagut de desenvolupar el president de Govern no tan sols per a rebre els improperis de l’oposició, sinó per sofrir amb resignació les eixides de to dels socis de govern.

President de la Diputació de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo